 Henritermierita |
|---|
![]()
Cristall de henritermierita de la mina Wessels (Sud-àfrica)  |
| Fórmula química | Ca₃Mn3+
2(SiO₄)₂(OH)₄ |
|---|
| Epònim | Henri Termier |
|---|
| Localitat tipus | mina Tachgagalt, Província d'Ouarzazate, Souss-Massa-Draâ, Marroc |
|---|
|
| Categoria | silicats > nesosilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.25 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.25 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.06 – Anhang |
|---|
| Dana | 51.4.4.1 |
|---|
| Heys | 16.16.19 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 12,39Å; c = 11,91Å; |
|---|
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
|---|
| Grup espacial | space group I4₁/acd (en)  |
|---|
| Color | marró clau a marró albercoc; groc llimona a groc clar en secció prima |
|---|
| Macles | comunes en {101} |
|---|
| Fractura | concoidal |
|---|
| Lluïssor | vítria |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Diafanitat | translúcida |
|---|
| Densitat | 3,34(2) g/cm³ (mesurada); 3,40 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nω = 1,765 nε = 1,800 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,035 |
|---|
| Pleocroisme | feble |
|---|
| Impureses comunes | Fe |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1968-029 |
|---|
| Any d'aprovació | 1968 |
|---|
| Símbol | Hri |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La henritermierita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la henritermierita. Rep el seu nom en honor del geòleg francès Henri François Émile Termier (1897-1989).
Característiques
La henritermierita és un nesosilicat de fórmula química Ca₃Mn3+
2(SiO₄)₂(OH)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1968. Cristal·litza en el sistema tetragonal. És l'anàleg amb manganès de la holtstamita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la henritermierita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, goldmanita, grossulària, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.
Va ser descoberta l'any 1968 a la mina Tachgagalt, a la província d'Ouarzazate (Souss-Massa-Draâ, Marroc). També ha estat descrita a la mina Wessels, a Hotazel, i a les mines N'Chwaning I i N'Chwaning II, a Kuruman, totes tres a Sud-àfrica.
Referències
