PROFILPELAJAR.COM

Hemorràgia subaracnoidal
Tipus	hemorràgia intracranial, encefalopatia, accident vascular cerebral i hemorrhage (en)
Especialitat	medicina d'urgències, neurologia i neurocirurgia
Clínica-tractament
Símptomes	vòmit i fotofòbia
Exàmens	tomografia computada
Tractament	clipatge d'aneurisma i embolització amb espiral endovascular
	Medicació àcid tranexàmic i nimodipine (en)
Patogènesi
Causat per	aneurisma
Classificació
CIM-11	8B01
CIM-10	I60, P10.3 i S06.6
CIM-9	430, 852.0 i 852.1
Recursos externs
OMIM	105800
DiseasesDB	12602
MedlinePlus	000701
eMedicine	247090, 1164341 i 794076
MeSH	D013345
UMLS CUI	C0038525

L'hemorràgia subaracnoidal (HSA) és un sagnat a l'espai subaracnoidal: l'àrea entre la membrana aracnoide i la piamàter que envolta l'encèfal.^[1] Els símptomes poden incloure un mal de cap intens d'aparició ràpida, vòmits, disminució del nivell de consciència, febre i, de vegades, convulsions.^[1] La rigidesa o dolor de clatell també són relativament freqüents.^[2] En aproximadament una quarta part de les persones, es produeix un sagnat petit amb símptomes de resolució al cap d'un mes després d'un sagnat més gran.^[1]

L'HSA pot produir-se com a resultat d'un traumatisme cranioencefàlic o espontàniament, generalment a causa d'una ruptura d'un aneurisma cerebral.^[1] Els factors de risc per a casos espontanis inclouen hipertensió arterial, tabaquisme, antecedents familiars, alcoholisme i consum de cocaïna.^[1] En general, el diagnòstic es pot determinar mitjançant una tomografia computada del cap si es fa dins de les sis hores posteriors a l'aparició dels símptomes.^[2] Ocasionalment, també es requereix una punció lumbar.^[2] Després de la confirmació, normalment es realitzen més proves per determinar la causa subjacent.^[2]

El tractament es realitza mitjançant neurocirurgia ràpida o embolització amb espiral endovascular.^[1] Es poden necessitar medicaments com el labetalol per reduir la pressió arterial fins que es pugui reparar.^[1] També es recomana tractar la febre si és present.^[1] La nimodipina, un blocador dels canals de calci, s'utilitza freqüentment per prevenir el vasoespasme.^[1] L'ús rutinari de medicaments per prevenir convulsions no té cap benefici clar.^[1] Gairebé la meitat de les persones amb HSA a causa d'un aneurisma subjacent moren en 30 dies i aproximadament un terç de les que sobreviuen tenen problemes continus.^[1] Entre un deu i un quinze per cent moren abans d'arribar a un hospital.^[3]

L'HSA espontani es produeix en aproximadament una per cada 10.000 persones per any.^[1] Les dones estan més afectades que els homes.^[1] Tot i que es fa més freqüent amb l'edat, al voltant del 50% de les persones són menors de 55 anys.^[3] És una forma d'ictus i comprèn aproximadament el 5 per cent de tots els ictus.^[3] La cirurgia per als aneurismes es va introduir a la dècada de 1930.^[4] Des dels anys noranta, molts aneurismes es tracten mitjançant un procediment menys invasiu anomenat embolització amb espiral endovascular, que es realitza a través d'un gran vas sanguini.^[5]

Referències

↑ ^1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 ^1,11 ^1,12 «Subarachnoid Hemorrhage». Emergency Medicine Clinics of North America, 34, 4, 11-2016, pàg. 901–916. DOI: 10.1016/j.emc.2016.06.011. PMID: 27741994.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Spontaneous Subarachnoid Hemorrhage: A Systematic Review and Meta-analysis Describing the Diagnostic Accuracy of History, Physical Examination, Imaging, and Lumbar Puncture With an Exploration of Test Thresholds». Academic Emergency Medicine, 23, 9, 9-2016, pàg. 963–1003. DOI: 10.1111/acem.12984. PMC: 5018921. PMID: 27306497.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Subarachnoid haemorrhage». Lancet, 369, 9558, 1-2007, pàg. 306–18. DOI: 10.1016/S0140-6736(07)60153-6. PMID: 17258671.
↑ «Norman Dott's contribution to aneurysm surgery». Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry, 53, 6, 6-1990, pàg. 455–8. DOI: 10.1136/jnnp.53.6.455. PMC: 1014202. PMID: 2199609.
↑ «Historical perspective. Electrothrombosis of saccular aneurysms via endovascular approach: part 1 and part 2». AJNR. American Journal of Neuroradiology, 22, 5, 5-2001, pàg. 1010–2. Arxivat de l'original el 14 novembre 2005. PMID: 11337350.