Gideon Ståhlberg (o Stahlberg) (Göteborg, 26 de gener de 1908 - Leningrad, 26 de maig de 1967) fou un jugador d'escacssuec, que ostentà el títol de Gran Mestre des de 1950, i fou també un Àrbitre Internacional que va exercir d'àrbitre d'escacs en diversos matxs pel campionat del món. El varen fer molt conegut les seves victòries en matxs els anys 1930 contra Aaron Nimzowitsch i Rudolf Spielmann. Amb Gösta Stoltz i Erik Lundin, estigué a l'avantguarda dels escacs a Suècia al segon terç del segle xx.[1] Tot i que va assolir un elevat nivell de joc, probablement hauria obtingut millors resultats si no s'hagués dedicat, parcialment, a altres ocupacions com el bridge i el tennis de taula. Era una persona de gran cultura, poliglota, i va escriure diversos llibres sobre escacs.
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
En tornar a Europa el 1948 va obtenir uns resultats excel·lents: va disputar l'Interzonal de Saltsjöbaden de 1948,[12] on hi quedà 8è i es classificà per al Torneig de Candidats; guanyà el torneig de Trenčianske Teplice1949, i va participar en el Torneig de Candidats de Budapest l'abril-maig de 1950, on hi fou 7è.[1][13] El mateix any 1950 la FIDE li va atorgar el títol de Gran Mestre.[14] L'única nota negativa del període fou la derrota en un matx el 1949 contra Svetozar Gligoric a Belgrad (+1 -2 =9),[1]
Ståhlberg va publicar més de deu llibres d'escacs, alguns originalment en suec i d'altres en castellà, com per exemple:
Partidas clasicas de Capablanca – la perfeccion en ajedrez (Partides clàssiques de Capablanca - la perfecció en escacs, 1943)
I kamp med världseliten (En lluita contra l'elit mundial, 1948, 1958)
Schack och schackmästare (Escacs i mestres d'escacs, 1937, 1959)
Strövtåg i schackvärlden (Excursions al món dels escacs, 1965)
També va publicar (conjuntament amb Jostein Westberg) un llibre sobre Bobby Fischer (1962), i alguns llibres sobre teoria d'obertures, un dels quals en castellà (sobre el gambit de dama), escrit durant la seva estada a l'Argentina. També fou l'editor de diversos llibres de torneigs, com els de Saltsjöbaden 1948, Estocolm 1952, Zuric 1953, i Göteborg 1955.[19]
Participació en Olimpíades d'escacs
Ståhlberg va jugar com a primer tauler de Suècia a les Olimpíades d'escacs disputades entre 1928 i 1964, inclosa l'Olimpíada no oficial de Múnic 1936 (totes les olimpíades disputades en aquest període, llevat de les edicions de 1950 i 1962). Hi feu un total de 122 punts de 200 partides, un 61,0%). La seva millor puntuació fou un 76,9% a l'Olimpíada d'escacs de 1952 a Hèlsinki. A les edicions entre 1928 i 1939 hi participà sense títol internacional, i a partir de 1952 com a Gran Mestre.[20] En total, aconseguí guanyar quatre medalles, dues d'individuals (bronze el 1935 i argent el 1952), i dues per equips (bronze el 1933 i argent el 1935). El 1936 fou medalla de bronze al primer tauler a l'Olimpíada no oficial de Múnic.
Ståhlberg, Gösta Stoltz, i Erik Lundin es forjaren el renom de ("els tres mosqueters suecs"), a causa de les seves bones actuacions a Folkstone 1933 i a Varsòvia 1935, on Suècia hi obtingué una medalla d'argent i una de bronze (ambdues olimpíades les guanyà l'equip americà.[19]
El 1967, va anar a Leningrad per disputar-hi un obert internacional, però va morir abans de començar el torneig.
Partides destacades
Stahlberg - Lasker Partida Stahlberg, G - Lasker, E, [D41] Zuric, 1934, (1-0). Victòria destacable contra un excampió del món.
Keres – Stahlberg Partida Keres, Paul – Stahlberg, Gideon, [D41] Göteborg, 1938, (0-1). Una victòria sonada contra una de les estrelles emergents del moment. Keres era llavors, en opinió de molts, un dels ferms candidats al Campionat del Món.
Notes i referències
↑ 1,01,11,21,31,41,5Golombek, Harry «GIDEON STAHLBERG 1908-1967». Nuestro Círculo (Semanario de Ajedrez) [Argentina], núm. 132, 12-02-2005.(castellà)
