Les Germanes de la Companyia de la Creu, en castellà Hermanas de la Compañía de la Cruz de Sevilla, conegudes com a Germanetes de la Creu, són una congregació religiosa femenina. Les germanes que en formen part posposen al nom les sigles H.C.C.
El 2 d'agost de 1875 se li uniren tres col·laboradores, donant origen a la Companyia de la Creu, que esdevingué congregació de dret diocesà el 3 d'abril de 1876, amb un decret de l'arquebisbe Spinola de Sevilla. En 1876, una greu epidèmia de verola a Sevilla va fer que les germanes hi treballessin esforçadament i la població conegués la seva tasca, per la que foren admirades: anaven en parella al domicili del malalt, i mentre una l'atenia, l'altra germana s'ocupava de les tasques domèstiques que el malalt no podia fer.
Aviat obrí noves comunitats en pobles de l'Andalusia occidental i el sud d'Extremadura, on s'ocupaven no només de malalts, sinó també d'orfes o nens sense llar i, en general, de necessitats. Obtingué l'aprovació pontifícia, el decretum laudis, el 10 de desembre de 1898, i la definitiva el 25 de juny de 1904. Les constitucions se n'aprovaren el 14 de juliol de 1908, i fou adherida a l'Orde dels Frares Menors el 23 de març de 1908.
Activitat i difusió
Les Germanes de la Creu es dediquen a atendre els pobres i necessitats, especialment malalts.
En començar 2010, hi havia 852 religioses en 53 cases presents a l'Argentina, Itàlia i Espanya,[1] amb la seu general a Sevilla.
