PROFILPELAJAR.COM

Germandat dels Natzarens de la Puríssima Sang de Nules
Dades
Tipus	confraria
Religió	Església Catòlica
Història
Creació	21 octubre 1940
Lloc web	nazarenosnules.es
	Localització geogràfica

La Germandat de Natzarens de Nules es va instituir oficialment el dia 21 d'octubre de 1940, data en què es firmaren els Estatuts de la Germandat per part de la Diòcesi de Tortosa, a la qual pertanyia Nules en aquells anys. No obstant això, l'actual Germandat presenta clars vincles històrics amb l'antiquíssima Confraria de la Puríssima Sang, fundada a Nules a finals del segle xvi. Així consta en aquests estatuts del 1940:

Fundada des d'immemorial pels nostres avantpassats a l'Església anomenada de la SANG, actualment Capella de Nostra Excelsa Patrona Nostra Senyora de la Soledat, una Confraria anomenada de la SANG, a conseqüència de la dominació marxista quants Estatuts o Regles existien per al seu règim intern han desaparegut. De nou per la present Regla i en conformitat amb les disposicions del Codi Canònic en la mateixa Capella es constitueix o reconstrueix dita Confraria', la que d'ara endavant s'anomenarà GERMANDAT DE NATZARENS DE LA PRECIOSÍSSIMA SANG DE NOSTRE PARE JESÚS EN EL SEU PAS PEL CARRER DE L'AMARGURA AMB LA CREU A SOBRE I DE LA SANTISSIMA VERGE MARIA EN EL SEU MAJOR DOLOR I AUGUSTA SOLEDAT.

La història de la Germandat pot consultar-se íntegrament a la web oficial. Citem a continuació els aspectes més rellevants:

La Germandat en una processó als anys 50. Foto: R.Escrig

«

La referència més antiga que hom ha trobat sobre la Confraria de la Puríssima Sang a Nules és el testament de Catalina Royo, natural de La Mata, recollit a l'Arxiu de la Parròquia del Salvador de Borriana, amb data 12 de desembre de 1597. Pocs meses després, el Consell de Nules, en la seua reunió del dia 31 de maig de 1598, tenint present que "l'obra de la confraria de la Sanch de Jesus va molt avant, i que per a passar.la avant que no pare i a necessitat de que la vila ajude en lo necessari", per unanimitat determinà que s'ajudés en la construcció de l'Església de la Sang mitjançant "jornal de vila". Dos anys més tard, al temps que es votava la festa de Sant Vicent Ferrer, el "Consell General de la Vila" acordà: "que.s guarde la festa de la preciosa Sanch de Nostre Senyor Deu Jesucrist, puix la present vila te ja feta l'església de la confraria". L'endemà, En Pere Manrique, bisbe de Tortosa, donà la seua aprovació per a la celebració a Nules d'aquesta festa.

A principis del segle xix s'inicià el deteriorament de l'antiga Església de la Sang, ja que el general Suchet i les seues tropes ocuparen l'església durant la Guerra de Independència, i en finalitzar la invasió francesa l'església havia quedat en un estat lamentable, i ja no tornà a obrir-se al culte. Anys més tard fou utilitzada com a escola municipal per l'Ajuntament. En qualsevol cas, la Confraria de la Sang perdé una part molt important del seu patrimoni.

Després de la Guerra Civil (1936-39) la societat nulera començà a reorganitzar-se. El 21 d'octubre de 1940 el Vicari General de la Diòcesi de Tortosa aprovà les noves regles de l'ara anomenada Germandat de Natzarens de la Preciosíssima Sang de Nostre Pare Jesús en el seu pas pel carrer de l'amargura amb la creu a sobre, i de la Santíssima Verge Maria en el seu major dolor i augusta Soledat", figurant com a titular de la Germandat el nou pas del Natzaré. En els anys posteriors a la Guerra Civil un confrade regalà a la Germandat una Creu d'uns dos metres d'alçada feta d'unes vigues de la seua casa, la qual durant el conflicte bèl·lic sofrí greus desperfectes però mai arribà a desplomar-se. Dita Creu continua eixint com a tancament de la Germandat.

A finals dels anyos 50 la Germandat canvià les seus túniques, que fins aleshores seguien el model de les de la Confraria de la Sang, i incorporà la capa daurada. D'altra banda, al voltant de l'any 1968 s'adquirí un nou Sepulcre per a la imatge de Crist jacent, pagat gràcies als donatius que la Junta de la Germandat pogué recollir.

»

Passos de la Germandat

Jesús Natzaré

La imatge titular de la Germandat, Jesús Natzaré, és obra de l'escultor nuler En Enrique Giner Canet (1899-1990). Enrique Giner va nàixer a Nules el 20 de juliol de 1899. Estudià Belles Arts a l'Escola de Pintura, Escultura i Gravat de Sant Carles de València, i perfeccionà els seus coneixements a l'Escola de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid.

Enrique Giner rebé el 1940 l'encàrrec d'esculpir la imatge titular de la Germandat. La seua talla en fusta, d'excel·lent qualitat, mostra a Jesús amb mirada compassiva i de perdó, en la seua soledat anant cap al Calvari. Subjecta la Creu sobre el seu muscle esquerre i aguanta el travesser amb les dues mans.

Encara que la talla vist una túnica de vellut de seda morada i ric brodat en fil d'or, restaurada el 2007, és una imatge totalment tallada i de mida natural.

Abans de 1942 el Natzaré estava acabat. Giner adaptà el rostre i les dimensions de la imatge perquè foren similars a les de la primitiva imatge del Natzaré, cremada a l'agost de 1936. En canvi, sols policromà aquelles parts que no anaven a cobrir-se amb els vestits, deixant la resta de la talla neta.

El Calvari

Les imatges del Crist, la Verge dels Dolors i Sant Joan Evangelista passaren a formar part del patrimoni de la Germandat cap a l'any 1943, quan la família Montoliu-Palmer donà les imatges de Sant Joan i la Verge Dolorosa, que havia adquirit al desaparegut taller dels Successors de Josep J. Sagrest i Cia d'Olot. D'aquest mateix taller procedeix la imatge de Crist Crucificat, també donació d'una família nulera, la família Ramon-Aràmbul. Inicialment, cadascuna de les imatges processonava en andes independents. Ja als anys 60 consta que les tres imatges estaven agrupades en una mateixa carrossa, donant-li al pas el seu aspecte actual.

La Pietat

La Pietat fou una donació de Falange Espanyola Tradicionalista i de las JONS a la Germandat de Natzarens, promoguda per la Vicesecretaria d'Educació Popular de la dita associació l'1 d'abril de 1944.

És una imatge d'estil paregut al del grup de Jesús Crucificat, la Verge dels Dolors i Sant Joan Evangelista, i també fou adquirida al taller de Successors de Josep J. Sagrest d'Olot.

El rostre de la Verge conjuga el dolor per la mort de Crist i la compassió pels pecats de la humanitat. Amb la seua mà esquerra la Verge acarícia el rostre de Crist en un clar signe de tendresa.

Sant Sepulcre

La Germandat de Natzarens també s'ocupa del SANT SEPULCRE que processona cada Divendres Sant pels carrers de la ciutat, ja que l'any 1969 la Junta de la Confraria va recollir els diners necessaris per fer-ne un de nou, vist que l'anterior estava en molt mal estat. Als anys 40 la Parròquia ja havia cedit a la Germandat aquest privilegi, atès que per aquells temps era l'única confraria que existia a Nules.

Escut i vestes

L'escut de la Germandat representa els símbols propis de la Passió de Crist, alçats per damunt d'un núvol de santedat: Una Creu (principal símbol del cristianisme), l'escala amb la qual Crist fou baixat de la creu, la llança amb la qual el centurió atravessà el costat del cos sense vida de Jesús, i la canya amb l'esponja mullada amb vinagre.

Escut de la Germandat de Natzarens de Nules

Les vestes dels confrares natzarens es componen de túnica morada, caputxó negre, capa daurada, cordó daurat i medalla platejada amb l'escut de la Germandat amb corda roja. No obstant això, als anys 40 i 50 la Germandat seguí utilitzant les antigues vestes de la Confraria de la Sang, que no tenien capa, sinó un ampli faixí roig i estaven fetes de tela de cotó.

La Banda de la Germandat

La Banda de Tambors i Bombos dels Natzarens es va crear el 1996. És un grup actiu i molt integrat en la vida diària de la Germandat, ja que col·labora en la venda de loteria, la recerca de nous confrares, etc.

La idea de crear una secció de tambors i bombos va calar prompte entre els confrares, i el primer any ja s'aconseguí reunir a 25 components. L'èxit dels primers anys de vida de la Banda empentà a la Germandat a adquirir nou instrumental de primera qualitat d'un artesà de Calanda, província de Terol.

La Banda de la Germandat ha participat en nombroses cercaviles, processons i tamborades celebrades tant a Nules com en diferents localitats de la província, com la Processó de Dimecres Sant a Vila-real, la processó de "Les Tres Caigudes" en les festes de la Magdalena de Castelló, la processó del Via Crucis de Moncofa, la processó del Santíssim Crist del Calvari d'Alfondeguilla, la processó de Divendres Sant de Mascarell, etc.

En 2003 s'uní a la Banda la Secció de Cornetes. Actualment, componen la Banda 11 cornetes, 14 bombos, 18 tambors i 4 xiquets.

Banda de Cornetes, Tambors i Bombos de la Germandat

Revista "El Natzaré"

En 2006 la Germandat publicà el primer número de la seua revista anual d'informació "El Nazareno". L'objectiu d'aquesta publicació és informar millor a tots els confrares de les diverses activitats que cada any s'organitzen per a preparar l'arribada de la Setmana Santa. La publicació té una tirada de 500 exemplars, portada i contraportada a color i 16 pàgines, i està disponible per a la seua descàrrega on-line des de la web oficial de la Germandat.

Fotografies

Monument del Divendres Sant
Via Crucis al Calvari
Processó
Processó
Eixida del Natzaré
Processó
Processó
1r Pregó de Setmana Santa
Banda de la Germandat, any 2007
Tamborada, Banda de la Germandat
Imposició de Medalles als nous confrares

Videos de la Germandat

A la pàgina web oficial de la Germandat hi ha disponibles una àmplia varietat de vídeos de processons, tamborades, etc. tant d'anys recents com dels anys 80 i 90.

Fonts documentals

TORRES MIRALLES, J. Nules, su parroquia arciprestal, Nules, Ajuntament i Caixa Rural Sant Josep de Nules, 1994, pp. 300–302.
FELIP SEMPERE, V. Recull per a una història de Nules, vol. I, Nules, Caixa Rural Sant Josep de Nules, 2000, pp. 71–133.
SEGURA MORENO, P.L. "A la Puríssima Sang de Jesucrist", en La Sang, Butlletí informatiu de Setmana Santa, nº6 març-abril 2006, Vila-real, M.I. Confraria de la Puríssima Sang, pp. 39–47
FELIP SEMPERE, V.: "La devoción de Nules a Nuestra Señora", en Actes d'Assemblea extraordinària de l'Associació de Cronistes Oficials del Regne de València, Oriola, 2006, pp.: 335-359.
FELIP SEMPERE, V.: "El retaule de la capella de la Soledat de Nules. Antecedents. La Mare de Déu de la Soledat i la confraria de la Puríssima Sang", en B.S.C.C., Castelló, 2005, Vol. LXXXI, pp.: 979-998.