Calanda també és reconeguda com a patrimoni per la Setmana Santa, gràcies al Calvari, la Processó i els tambors.
Els aliments típics i famosos de Calanda són el préssec, que disposa de denominació d'origen (melocotón de Calanda),[1] les olives negres i l'oli, que també té denominació d'origen (aceite del Bajo Aragón).[2]
Història
Amb la invasió àrab es va formar un nucli de població al voltant d'un castell avui deasparegut, separant la població cristiana de la musulmana. La primera conquesta cristiana de Calanda fou en 1119 per Alfons el Batallador després de la presa de Morella,[3] però retornà a mans musulmanes fins a la conquesta definitiva en 1169-1170, sota el regnat d'Alfons el Cast, però la fundació de l'actual Calanda fou en 1360 amb la concessió a la vila de la seva Carta Pobla, quedant sota l'Orde de Calatrava.
Vista general del Calvari de Calanda: la nit del Dijous Sant, a la llum de torxes, els veïns de la vila realitzen un Via Crucis a la Muntanya Calvari, en el qual participen tambors i bombos.
Les restes arqueològiques més antics corresponen al paleolític i van ser trobats per Manuel Sanz Martínez enfront de la Cova Corva. Entre els útils, va aparèixer un raspador de sílex, així com una destral de mà, el que deixa prova clara que les terres calandines estaven ja habitades fa uns 50.000 anys.
No obstant això, el moment culminant de l'arqueologia calandina tindria lloc a 1964 amb el descobriment d'un espectacular mosaic, trobat per Antonio Bielsa Alegre, a la partida d'Albalate.[6]
Va quedar així confirmada la teoria que Calanda va ser una important vil·la romana. Avui el mosaic, al costat d'altres elements, es troba en el Museu Provincial de Terol, constituint la seva peça més significada.
Personatges famosos
Miguel Pellicer (1617-1647), conegut per un esdeveniment miracolós
Gaspar Sanz (1640-1710), sacerdot, considerat el teòric espanyol de la guitarra més important del segle XVII
.svg)
