Va iniciar els seus estudis en humanitats a la Universitat de Glasgow el 1738 fins al 1742,[4] on va aprendre el grec antic i es va familiaritzar amb la cultura clàssica. En aquella època, el Neoclassicisme postulava un acostament als valors ètics i estètics de la civilització clàssica (cada vegada més coneguts gràcies a les nombroses campanyes arqueològiques que es van dur a terme a Roma i els seus voltants)[3] i, així, el 1744 va viatjar a Roma per a estudiar la pintura de retrat sota el mestratge d'Agostino Masucci.[4] El juliol del 1751 va retornar a Londres i es va començar a guanyar la vida com a retratista pintant els seus parents llunyants i membres de l'aristocràcia.[4][5] Però, tot i el seu èxit com a retratista, va tornar a Itàlia i el 1756 s'establí permanentment a Roma, on va esdevenir un dels membres dominants del cercle neoclàssic de Mengs i Winckelmann.[6]
Juntament amb James Barry i els angloamericans Benjamin West i John Singleton Copley, Hamilton va ésser un dels pocs pintors que van fer una contribució significativa a la pintura d'història a la Gran Bretanya.[6][2] En les seues obres de caràcter històric, Hamilton va emprar escenes de la literatura clàssica (Titus Livi, Homer, etc.) representades seguint els patrons de l'art neoclàssic: composicions equilibrades, gust per la representació fidedigna dels objectes (que ell coneixia personalment a través de les campanyes arqueològiques) i elecció dels temes pel seu caràcter moralitzant.[3]
Les pintures d'història de Hamilton (la majoria de temes homèrics) van rebre l'influx de Nicolas Poussin i de l'Antiguitat Clàssica (com ara, Aquil·les lamentant la mort de Pàtrocle). No van ser gaire nombroses i, en general, avui se les considera més aviat de tebi interès. Amb tot, van arribar a ésser molt conegudes a través de gravats i van influir en gran manera en l'estil neoclàssic, tant entre els seus contemporanis com en generacions més joves, incloent-hi Jacques-Louis David. Hamilton va ser molt més cèlebre a l'Europa continental que a la Gran Bretanya, on el seu nom es relacionava sobretot amb activitats de venda d'obres dels grans mestres i d'antiguitats clàssiques.[2]
Les excavacions arqueològiques que dugué a terme prop de Roma van donar com a resultat força peces importants que s'afegiren a col·leccions de l'època. El seu interès pel món antic exercí una influència decisiva en el jove Antonio Canova.[2]
Observacions
Cal no confondre'l amb Gawen Hamilton, retratista menor recordat pel seu Conversa dels virtuosos... als braços del rei (Londres, National Portrait Gallery, 1735), en el qual apareix l'autor acompanyat d'altres artistes de l'època.[2]
.jpg)
