PROFILPELAJAR.COM

Gavin Hamilton
	Retrat de Gavin Hamilton (1777) per Ozias Humphry
Biografia
Naixement	1723 ; Lanarkshire (Escòcia)
Mort	4 gener 1798 (74/75 anys); Roma
Nacionalitat	Regne Unit
Activitat
Ocupació	antropòleg, arqueòleg, historiador de l'art, pintor, marxant d'art
Membre de	Accademia delle Arti del Disegno
Art	Pintura
Gènere	Pintura d'història
Moviment	Neoclassicisme
Influències en	Antonio Canova, Benjamin West i James Jefferys
Obra
Obres destacables	Obres destacables (dècada del 1770) Venus Presenting Helen to Paris (en) ;

Gavin Hamilton (1723-1798) fou un pintor escocès, arqueòleg i marxant d'art que treballà principalment a Itàlia,^[2] el qual és considerat com un dels precursors del Neoclassicisme al Regne Unit.^[3]

Biografia

Va iniciar els seus estudis en humanitats a la Universitat de Glasgow el 1738 fins al 1742,^[4] on va aprendre el grec antic i es va familiaritzar amb la cultura clàssica. En aquella època, el Neoclassicisme postulava un acostament als valors ètics i estètics de la civilització clàssica (cada vegada més coneguts gràcies a les nombroses campanyes arqueològiques que es van dur a terme a Roma i els seus voltants)^[3] i, així, el 1744 va viatjar a Roma per a estudiar la pintura de retrat sota el mestratge d'Agostino Masucci.^[4] El juliol del 1751 va retornar a Londres i es va començar a guanyar la vida com a retratista pintant els seus parents llunyants i membres de l'aristocràcia.^[4]^[5] Però, tot i el seu èxit com a retratista, va tornar a Itàlia i el 1756 s'establí permanentment a Roma, on va esdevenir un dels membres dominants del cercle neoclàssic de Mengs i Winckelmann.^[6]

Solter i sense fills,^[4] va morir el 4 de gener del 1798 a Roma.^[7]

Llegat

Juntament amb James Barry i els angloamericans Benjamin West i John Singleton Copley, Hamilton va ésser un dels pocs pintors que van fer una contribució significativa a la pintura d'història a la Gran Bretanya.^[6]^[2]

En les seues obres de caràcter històric, Hamilton va emprar escenes de la literatura clàssica (Titus Livi, Homer, etc.) representades seguint els patrons de l'art neoclàssic: composicions equilibrades, gust per la representació fidedigna dels objectes (que ell coneixia personalment a través de les campanyes arqueològiques) i elecció dels temes pel seu caràcter moralitzant.^[3]

Les pintures d'història de Hamilton (la majoria de temes homèrics) van rebre l'influx de Nicolas Poussin i de l'Antiguitat Clàssica (com ara, Aquil·les lamentant la mort de Pàtrocle). No van ser gaire nombroses i, en general, avui se les considera més aviat de tebi interès. Amb tot, van arribar a ésser molt conegudes a través de gravats i van influir en gran manera en l'estil neoclàssic, tant entre els seus contemporanis com en generacions més joves, incloent-hi Jacques-Louis David. Hamilton va ser molt més cèlebre a l'Europa continental que a la Gran Bretanya, on el seu nom es relacionava sobretot amb activitats de venda d'obres dels grans mestres i d'antiguitats clàssiques.^[2]

Les excavacions arqueològiques que dugué a terme prop de Roma van donar com a resultat força peces importants que s'afegiren a col·leccions de l'època. El seu interès pel món antic exercí una influència decisiva en el jove Antonio Canova.^[2]

Observacions

Cal no confondre'l amb Gawen Hamilton, retratista menor recordat pel seu Conversa dels virtuosos... als braços del rei (Londres, National Portrait Gallery, 1735), en el qual apareix l'autor acompanyat d'altres artistes de l'època.^[2]

Galeria

Aquil·les lamentant la mort de Pàtrocle (entre 1760 i 1763, Edimburg, National Gallery of Scotland)
La mort de Lucrècia (entre 1763 to 1767)
Retrat de James Hamilton, 6è Duc de Hamilton (1724-1758) (principis de la dècada del 1750)
Retrat d'Elizabeth Gunning, Duquessa de Hamilton (1733-1790) (entre 1752 i 1753)
Retrat d'Emma Hamilton as a sibil·la (abans del 1798)
George Coventry, 6è Comte de Coventry (1722-1809) (entre 1752-1753)
Retrat de Maria Coventry, Comtessa de Coventry (1733-1760)
Apol·lo i Àrtemis (1770)
Martiri de Sant Andreu
Venus oferint Hèlena de Troia a Paris com la seua dona (1782-1784)
Agripina desembarcant a Bríndisi amb les restes de Germànic (cap al 1765)
James Dawkins i Robert Wood descobrint les ruïnes de Palmira (1758)
Hebe donant beure a l'Àliga de Júpiter (1767)
Juno i Júpiter (1770)
Turistes mirant un corrent de lava que baixa del Vesuvi

Referències

↑ RKD Netherlands Institute for Art History (anglès) i (neerlandès)
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 370.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 MCNBiografias.com (castellà)
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Oxford Dictionary of National Biography (anglès)
↑ Encyclopædia Britannica (anglès)
↑ ^6,0 ^6,1 Art UK (anglès)
↑ J. Ingamells, ed., A dictionary of British and Irish travellers in Italy, 1701-1800 (1997), 447–50.