|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La gatxamiga és un plat tradicional del País Valencià.[1] Consisteix en unes farinetes fetes amb una massa de farina, aigua, oli d'oliva, sal comuna i, segons la zona, també creïlles laminades. La farina es va desfent a poc a poc en una paella, i s'hi afegeix oli i aigua fins que adopta una textura uniforme. En cas d'afegir-hi les creïlles, convé fer la barreja en un recipient amb tots els ingredients i, a continuació, la massa es fregirà i es voltejarà fins que es consumisca el líquid i quede una pasta uniforme, semblant a la truita de creïlles. Segons el gust, la gatxamiga pot anar acompanyada o amanida de diferents ingredients: alls, cansalada viada de porc, trossos de llonganissa, xoriç, aladrocs, pebreres vermelles o seques, cogombre, etc.[2]
És un plat similar, amb una tècnica de preparació diferent i més lenta, a alguns indrets del sud-est espanyol, com ara a la localitat d'Almansa (província d'Albacete), i molt popular a les comarques interiors de la província d'Alacant, com l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, les Valls del Vinalopó i la Foia de Castalla. També és típic de la regió de Múrcia, el sud de la província d'Albacete i la comarca històrica de la mancomunitat de la serra del Segura entre les províncies de Jaén i Múrcia.
Una altra gatxamiga, però aquesta vegada dolça, és típica del Racó d'Ademús. La preparació de la massa és similar però se li afegeix sucre o mel segons el gust.
Referències