Gaspar Punter i Barreda

Plantilla:Infotaula personaGaspar Punter i Barreda
Biografia
Naixement1540 Modifica el valor a Wikidata
Morella (els Ports) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1600 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Bisbe diocesà
6 desembre 1589 –
← Joan Baptista CardonaPedro Manrique →
Bisbe de Tortosa
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1590–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJoan Terès i Borrull Modifica el valor a Wikidata

Gaspar Punter i Barreda (Morella, 1540Tortosa, 13 de maig de 1600), fou un religiós valencià, bisbe de Tortosa.

Biografia

Nascut a Morella, fou el segon fill del notari Gaspar Punter.[1]

En 1562 pren possessió d'un curat de la Catedral de Tortosa, i en 1566, ja doctor en ambdós drets per la universitat de Lleida, obté un benefici en l'església arxiprestal de Morella, el qual bescanvia amb el seu oncle Joan Punter pel càrrec de comensal i curat de la Catedral de Tortosa.[2]

L'any 1569 es trasllada a Tortosa i celebra la seva primera missa en el Santuari de la Mare de Déu de la Balma,[3] i en la diòcesi en què va néixer anà ascendint en els càrrecs eclesiàstics: Canonge de la Catedral el 2 de febrer de 1572, vicari general del bisbe Córdoba y Mendoza i rector de Vilalba dels Arcs, oficial del bisbe Juan Izquierdo en 1575 i vicari general del mateix bisbe de 1583 fins a 1585, i durant la seu vacant, fins al lliurament de les claus al nou bisbe Joan Terès i Borrull.[2]

Fou visitador apostòlic del monestir de Montserrat en 1588,[4] junt al bisbe Joan Baptista Cardona, llavors de Vic, els quals aconseguiren solucionar el conflicte entre dos bàndols enfrontats, els monjos d'origen castellà i els catalans.[2] L'èxit en la visita a Montserrat li suposà que Felip II el proposés com a bisbe de Tortosa,[2] i així l'any 1590 és consagrat bisbe de Tortosa per Joan Terès,[5] i el 21 de febrer d'aquell mateix any pren possessió del bisbat.[6]

Construí la capella de Sant Esteve de la Catedral (també coneguda amb el nom de la Comunió o del Santísim Sacrament, i des del segle xviii, de Sant Josep), i les monumentals reixes del cor i del presbiteri. Després d'un gran esforç per finalitzar les obres, consagrà la Catedral el 8 de juny de 1597.[7][8] Durant la seva estada a la Seu de Tortosa feu donació de 5 conjunts de tapissos: Història de Saül, Tobies, Els dotze mesos, i altres dos sense temàtica clara.[9] Ajudà en l'ampliació de l'arxiprestal de Morella i en el convent d'agustines de la mateixa ciutat.[10]

Estigué detingut al seu palau episcopal per la seva intervenció en el conflicte de la castellania d'Amposta durant 1591 i 1592.[1] Mantingué un gran prestigi com a jurista i home de lletres arreu de la Corona d'Aragó.[10]

Intentà implantar les directrius emanades del concili de Trento, guiant el clergat diocesà i regulant el cerimonial litúrgic, així com establint unes normes bàsiques d'ensenyament del catecisme, tot açò mitjançant una sèrie de publicacions: Processional (1591), Ritual (1592) i Doctrina christiana y instrucció breu, fàcil i útil per ensenyar-la (1595); i l'obra inèdita De recta subditorum administratione.[11][12] Front el problema morisc, ordenà la visita de tots els llocs de moriscos de la seva diòcesi, dotà dignament les rectories d'aquests llocs, i manà derruir totes les antigues mesquites reconvertides en esglésies per edificar altres de noves.[13]

Mor el 13 de maig de 1600 en la seva casa del Toscar, a Tortosa (actualment pertany al municipi d'Alfara de Carles), i fou soterrat front el presbiteri de la Catedral.

Referències i notes

  1. 1,0 1,1 Enciclopèdia.cat
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Muñoz i Sebastià 2003: p. 232.
  3. Miralles 1987: p. 217.
  4. Boix 1845: p. 424.
  5. Gaspar Punter a Catholic Hierarchy
  6. RodríguezSavalls 1747: p. 157.
  7. VillanuevaVillanueva 1806: pp. 111-112.
  8. Aquesta fou la segona consagració, la primera havia estat l'any 1441, quan estava acabada la zona de l'absis. (Muñoz i Sebastià 2003: p. 234)
  9. Muñoz i Sebastià 2003: pp. 238-239.
  10. 10,0 10,1 Querol Coll 2006: p. 38-39.
  11. Pitarch i Almela 2001: p. 73-75.
  12. RodríguezSavalls 1747: p. 158.
  13. Fonseca 1612: pp. 56-57.

Bibliografia