Fundador, amb el seu germà Joan, de la Banca Vilella de Reus, després integrada en el Banco de Vizcaya (1969). Atret per l'art i l'arqueologia, ajudà diversos museus de Barcelona, especialment el Museu Marés, i en fundà un de privat a Camprodon, on hi tenia una col·lecció de càntirs.
El 1926 va agafar el relleu a l'empresa familiar "Juan Vilella, S. en C." que havia fundat el seu avi i remuntat el seu pare, i amb el seu germà fundà "Juan y Cayetano Vilella, S. en C.". La nova direcció de l'empresa va entrar al negoci d'importació i refinat del petroli amb el nom de "La Pennsylvania". Van fundar també la "Compañía Reusense de Automóviles La Hispania". Una secció de l'empresa es dedicava a temes bancaris.
El 1949, "Juan y Cayetano Vilella" canvia el seu nom i passa a denominar-se Banca Vilella coincidint amb el moment en què l'empresa familiar separa el negoci bancari de la resta d'activitats empresarials de la família. L'entitat es consolida fent de la defensa de l'economia agrícola i industrial de l'àrea d'influència de Reus, el punt més important de l'activitat de la Banca Vilella.
Posteriorment a la seva mort, el 31 d'octubre de 1969 se signava l'absorció la xarxa d'oficines de la Banca Vilella a Catalunya per part del Banco de Vizcaya, d'aquesta manera el banc basc va aconseguir ampliar de manera considerable la seva implantació a Catalunya. En l'actualitat el Banco de Vizcaya forma part del grup BBVA[4]
Referències
↑Villa García, Roberto. La República en las urnas. Madrid: Marcial Pons, 2011, p. 572. ISBN 9788492820511.
↑Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 683.
↑Cruzado, Miguel A. «El Archivo Histórico BBVA: un centro para el conocimiento de la banca, la economía y la empresa (ponència)». Curs d'Estiu, juliol 2011: Archivos de empresa al rescate (entre la gestión de la calidad y la memoria). Universitat Jaume I [Castelló], 2011, pàg. 1-30.