La ful·lerita també anomenada buckminsterful·lerè, ful·lerè o fullerita,[2] és un mineral de la classe dels elements natius. S'anomena així per Richard Buckminster Fuller (1895-1983), un arquitecte i visionari nord-americà que va il·lustrar la morfologia molecular dels ful·lerens. És un al·lòtrop del carboni. La informació sobre el mineral ha estat publicada però no aprovada per la IMA.[1]
Classificació
La ful·lerita es troba classificada en el grup 1.CB.05c segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements natius; C per a Semimetalls i no-metalls i B per a família carboni - silici; el nombre 05c correspon a la posició del mineral dins del grup). En aquesta classificació comparteix grup amb el grafit, chaoïta, diamant, lonsdaleïta i silici natiu. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.3.5.5 (1 per a Elements natius i aliatges i 3 per a Semi metalls i no-metalls; 5 i 5 corresponen a la posició del mineral dins del grup). Dins la classificació de Dana comparteix grup amb el grafit, la chaoïta, el diamant i la lonsdaleïta.[1]
Propietats
La ful·lerita presenta una lluïssor vítria i és de color negre, així com la ratlla. La seva duresa en l'escala de Mohs és de 3,5.[1]
Va ser descrita originalment a Shun'ga, a la República de Karelia (Rússia) i als basaltoides de Gissar, a Viloyati Sogd (Tadjikistan).[1] Apareix en fàcies d'esquist verd carbonàcies en roques metamòrfiques precambrianes.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Fullerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 14 gener 2016].
- ↑ Fullerite Mineral Data, (en anglès) Wb Mineral
Bibliografia
- American Mineralogist: 54: 326.
Al·lòtrops de carboni |
|---|
| formes sp3 | |
|---|
| formes sp2 | |
|---|
| formes sp | |
|---|
| formes sp3/sp2 barrejades | |
|---|
| formes sp2/sp barrejades | |
|---|
| altres formes | |
|---|
| formes hipotètiques | |
|---|
