La chaoïta és un mineral de la classe dels elements natius. Va ser anomenada així per Edward Ching-Te Chao (1919-2008), petròleg del servei geològic dels Estats Units. És un al·lòtrop de carboni i un polimorf del grafit, el diamant i la lonsdaleïta.[1]
Classificació
La chaoïta es troba classificada en el grup 1.CB.05b segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements natius; C per a Semimetalls i no-metalls i B per a família carboni - silici; el nombre 05b correspon a la posició del mineral dins del grup). En aquesta classificació comparteix grup amb el grafit, fullerita, diamant, lonsdaleïta i silici natiu. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.3.6.4 (1 per a Elements natius i aliatges i 3 per a Semi metalls i no-metalls; 6 i 4 corresponen a la posició del mineral dins del grup). Dins la classificació de Dana comparteix grup amb el grafit, la fullerita, el diamant i la lonsdaleïta.[1]
Característiques
La chaoïta és un element químic de fórmula química C. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1 a 2.[1]
Va ser descrita per primer cop a Möttingen, al cràter Ries, a Baviera, Alemanya, i va ser aprovat com a mineral per la IMA l'any 1969. A la seva localitat tipus, la chaoïta apareix en gneissos amb grafit. També s'ha descrit en meteorits com el meteorit de Goalpara, a Assam; el meteorit Dyalpur, a Uttar Pradesh (Índia) i al cràter Popigai, al massís d'Anabarskii, a l'est de Sibèria.[1] Els minerals associats amb la chaoïta són el grafit, el zircó, el rútil, la pseudobrookita, la magnetita, la pirrotina niquelífera i la baddeleyita.[1][2]
Referències
Bibliografia
- American Mineralogist: 54: 326.
Al·lòtrops de carboni |
|---|
| formes sp3 | |
|---|
| formes sp2 | |
|---|
| formes sp | |
|---|
| formes sp3/sp2 barrejades | |
|---|
| formes sp2/sp barrejades | |
|---|
| altres formes | |
|---|
| formes hipotètiques | |
|---|
