 Fluorarrojadita-(BaNa) |
|---|
|
| Fórmula química | BaNa₄CaFe13Al(PO₄)11(PO₃OH)F₂ |
|---|
| Epònim | grup de l'arrojadita  |
|---|
| Localitat tipus | Mina Elisabeth, Gemerská Poloma, Comtat de Rožňava, Regió de Košice, Eslovàquia |
|---|
|
| Categoria | fosfats |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 16,563(1) Å; b = 10,0476(6) Å; c = 24,669(1) Å; β = 105,452(4)° |
|---|
| Grup puntual | m - domàtica |
|---|
| Grup espacial | bb |
|---|
| Color | marró groguenc a groc verdós |
|---|
| Fractura | irregular, desigual |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 4,5 a 5 |
|---|
| Lluïssor | vítria, grassa |
|---|
| Color de la ratlla | groc molt clar |
|---|
| Densitat | 3,61(2) g/cm³ (mesurada); 3,650 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Pleocroisme | no pleocroica |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA2016-075 |
|---|
| Any d'aprovació | 2016 |
|---|
| Símbol | Fajd-BaNa |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La fluorarrojadita-(BaNa) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'arrojadita. Anomenada segons l'esquema de la nomenclatura IMA per a minerals del grup de l'arrojadita. A la fluorarrojadita-(BaNa), el Fe2+ és un catió dominant al lloc M (de manera que el nom arrel és arrojadita) i s'afegeixen dos sufixos al nom arrel segons el catió dominant de l'estat de valència dominant als llocs A1 (Ba2+) i B1 (Na+). Al nom d'arrel s'afegeix un prefix fluor, ja que F- és dominant per sobre (OH), al lloc W.
Característiques
La fluorarrojadita-(BaNa) és un fosfat de fórmula química BaNa₄CaFe13Al(PO₄)11(PO₃OH)F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2016, i la primera publicació data del 2018. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.
Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a les col·leccions del departament de mineralogia i petrologia del Museu Nacional de Praga (República Txeca), amb el número de catàleg: p1p 13/2016), i a les col·leccions del departament de mineralogia i petrologia de la Facultat de Ciències Naturals de Bratislava (Eslovàquia), amb el número de catàleg: 7401.
Va ser descoberta a la mina Elisabeth, que es troba a Gemerská Poloma, dins el comtat de Rožňava (Regió de Košice, Eslovàquia). També ha estat descrita a la pegmatita núm. 31 del camp de pegmatites de Nanping, a Fujian (Xina). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
