El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1960 fou la cinquena edició d'aquest esdeveniment musical. Tingué lloc el dimarts 29 de març de 1960 a Londres (Regne Unit). Tot i que va ser Països Baixos qui s'imposà en l'edició de 1959, la Fundació de Radiodifusió Neerlandesa (NOS) va declinar repetir tan aviat l'organització del festival, després d'haver-lo ja organitzat el 1958. Així, el país designat fou Regne Unit, després de la seva segona posició l'any 1959. La BBC va escollir Catherine Boyle com a mestressa de cerimònies. França va imposar-se en aquesta edició, cosa que suposà la seva segona victòria en la història del festival.[1] La cançó guanyadora va ser "Tom Pillibi", interpretada per Jacqueline Boyer.
L'esdeveniment va tenir lloc a Londres. La seu va ser el Royal Festival Hall, una sala de concerts, dansa i conferències amb una capacitat de 2.900 localitats, situada al districte de Southbank Centre. Està situada al sud del riu Tàmesi, no gaire lluny del pont de Hungerford.[2]
El resultat del concurs fou una victòria per a França, tot i que Alemanya Occidental, Mònaco i el Regne Unit lideraven la classificació en les primeres fases de la votació. Regne Unit va finalitzar segon amb 25 punts, 4 més que la cançó guanyadora de 1959, i Mònaco acabà en tercera posició amb 15 punts, refent-se així del seu debut decebedor l'any anterior.[1]
Països participants
A poc a poc s'anava incrementant l'interès pel concurs arreu d'Europa; un símptoma d'això fou que el nombre de països participants en aquesta edició augmentà fins a 13. Noruega hi va fer el seu debut amb una de les seves cantants de jazz més conegudes. Luxemburg va tornar al concurs després d'una pausa d'un any, amb una cançó en idioma luxemburguès.[1]
Un artista participant en anteriors edicions del festival va tornar el 1960: Fud Leclerc, que també va representar Bèlgica en les edicions de 1956 i 1958.[1]
La següent taula mostra l'ordre en què es van atribuir els vots durant el concurs de 1960, juntament amb el portaveu responsable d'anunciar els vots pel seu país respectiu. Cada emissora nacional va enviar també un comentarista al concurs, per tal de donar cobertura al desenvolupament del concurs en el seu propi idioma. A continuació es detallen els comentaristes i l'emissora que representaven.[5]
↑ «Toch geen geluk voor Rudi» (en neerlandès). Nieuwe Leidsche Courant, 30-03-1960.
↑ 7,07,1Roxburgh, Gordon. Songs For Europe The United Kingdom at The Eurovision Song Contest Volume One: The 1950s and 1960s. Regne Unit: Telos, 2012, p. 216. ISBN 978-1-84583-065-6.
↑Thorsson, Leif; Verhage, Martin. Melodifestivalen genom tiderna : de svenska uttagningarna och internationella finalerna (en suec). Stockholm : Premium Publishing AB, 2006, p. 14. ISBN 91-89136-29-2.