Durant les votacions es van produir tres anècdotes. En primer lloc, el jurat austríac va votar amb l'ordre dels països canviat, i l'escrutador (Frank Naef) li va instar a que donés els vots de menor a major puntuació. En segon lloc, quan la presentadora va connectar amb el jurat de Iugoslàvia i li va demanar els vots, la portaveu (Helga Vlahović, presentadora de l'edició de 1990) li va contestar "No els tinc" i la presentadora va donar les gràcies. Finalment, en un dels moments en què Irlanda, país amfitrió, sumava punts, per error li van pujar més de 300 punts al marcador, la qual cosa va provocar el riure del públic.
Resultats
Va ser un festival molt obert: Va començar França primera, però Alemanya Occidental li va llevar el lideratge a la segona ronda. França la va tornar a recuperar fins al cinquè torn, quan va perdre la primera posició en favor d'Irlanda. Precisament Irlanda va estar en el lideratge en els torns 6 i 7, aquest últim empatat amb el Regne Unit. Tots dos perdrien el lloc privilegiat per França, i aquesta en un torn pel Regne Unit. El país britànic va liderar un bon temps, fins que Suïssa li va arrabassar el lloc per dos torns. Finalment, en l'avantpenúltim torn, el Regne Unit va tornar a empatar amb Suïssa i l'Alemanya Federal, però precisament Suïssa i Suècia van desempatar en favor del Regne Unit.
El jurat espanyol estava presentat per Isabel Tenaille i compost per la dependenta de comerç Belén Lage, el director general de vendes José Manuel Lozano, el mestressa de casa Carmen Ruiz, el perruquer Pablo Hardy, les relacions públiques María Acacia López-Bachiller, l'actor Andrés Pajares, la miss Espanya i actriu Lola Forner, el tennista Juan Carlos Andrade, l'estudiant María del Mar Serrano, l'enginyer de so Juan Vinader i l'estudiant Amada Quintana. Va actuar com a president Alfonso Lapeña.[cal citació]