Ferrial·lanita-(Ce)
Fórmula química	{CaCe}{Fe3+AlFe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònim	al·lanita-(Ce) i Fèrric
Localitat tipus	Pegmatita Neprimetnyi, Mont Ulyn Khuren, Massís de Khaldzan Buragtag, Serralada Altai, Província de Khovd, Mongòlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05b
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05b
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,962Å; b = 5,836Å; c = 10,182Å; β = 115,02°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial P2₁/m
Color	negre
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	resinosa
Color de la ratlla	marró
Diafanitat	translúcida, opaca
Densitat	4,22 g/cm³ (mesurada); 4,16 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,825 nβ = 1,855 nγ = 1,880
Birefringència	δ = 0,055
Angle 2V	calculat: 83°
Impureses comunes	Al
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2000-041
Símbol	Faln-Ce
Referències	[1]

La ferrial·lanita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Rep el nom per la seva relació amb l'al·lanita-(Ce).

La ferrial·lanita-(Ce) és un sorosilicat de fórmula química {CaCe}{Fe³⁺AlFe²⁺}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrial·lanita-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Va ser descoberta a la pegmatita Neprimetnyi, situada al mont Ulyn Khuren, dins el massís de Khaldzan Buragtag, a la Serralada Altai (Província de Khovd, Mongòlia). Ha estat descrita en una trentena de localitats més distribuïdes per tot el planeta. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrial·lanita-(Ce)