PROFILPELAJAR.COM

Felip Font Trullàs
	Felip Font Trullàs. D'una col·lecció de postals editada pel seu fill Pau Font de Rubinat
Biografia
Naixement	4 març 1819 ; Reus (Baix Camp)
Mort	1r gener 1889 (69 anys); Reus (Baix Camp)
Alcalde de Reus
Diputat provincial de Tarragona
Activitat
Ocupació	polític, advocat
Família
Fills	Pau Font de Rubinat

Felip Font Trullàs (Reus, 4 de març de 1819 - 1 de gener de 1889) era un polític català que arribà a alcalde de Reus entre el 1871 i el 1874. Va ser el pare del bibliòfil Pau Font de Rubinat i del militar Josep Font de Rubinat.

Va cursar la carrera de dret a Reus i a Barcelona, i més tard la de ciències a Madrid doctorant-se el 1846. Va treballar amb el químic Roura Estrada qui li va encomanar entre altres fets, l'encesa del primer llum de gas de l'estat (a la Llotja de Barcelona).

Es va dedicar a l'advocacia exercint a Reus. El 1871 fou elegit alcalde, càrrec que va mantenir fins al 1875. Quan el general carlí Joan Francesch i Serret va entrar a Reus el 1872, va aconseguir que la ciutat no fos saquejada, negociant el pagament d'una quantitat i retardant la negociació fins que les forces lliberals es van reorganitzar i van expulsar els carlins, morint en aquella acció el general Francesch.^[1]

El febrer de 1873 va proclamar la República des del balcó principal de l'ajuntament, i va salvar la Prioral de Sant Pere de Reus dels revolucionaris que volien cremar-la. Va ser destituït com a alcalde després del cop d'estat del general Pavía per part de l'autoritat militar de la província al negar-se a reconèixer el cop de Pavía i el desallotjament de les Corts per la guàrdia civil, i substituït a mitjans de febrer de 1874 per Marià Pons, que, tot i prendre possessió del càrrec, va haver de dimitir per la pressió ciutadana, que li feia el buit.^[2] Segons La Redención del Pueblo, Marià Pons era una persona que queia antipàtica "en política" a quasi tots els reusencs i el seu nomenament havia revifat "odios y rencores".^[3] Va ser substituït al seu torn per Antoni Soler i Clariana fins que el 2 de gener de 1875 prenia possessió un nou ajuntament presidit, ara si, per Marià Pons.^[4] Amic de Güell i Mercader, i de Emilio Castelar y Ripoll, Felip Font va presidir el Comitè Democràtic Possibilista a la comarca el 1879, i va ser elegit diputat provincial el 1884.^[2] Preocupat pel tema de l'aigua, endèmic a Reus, va presidir una Comissió gestora del Projecte d'Aigües, i entre els vocals hi figuraven l'advocat federal Antoni Soler Clariana i Teodor Salvadó, com a director de Las Circunstancias. Aquesta comissió va fer gestions amb propietaris de mines i pous de la Selva i d'Alcover i amb el Banc de Mataró per a aconseguir crèdits. Els cabals recollits es reunirien en "grandes depósitos" a l'entrada de Reus. El projecte preveia també l'erradicació de pous morts i la canalització d'aigües residuals, que serien destinades al reg. La iniciativa no va tirar endavant, però va ser un projecte que interessà al sector agrari i industrial i va mobilitzar les energies dels republicans reusencs.^[5] Va ser President de la "Sociedad Hidrofórica", que portava aigua a la ciutat, sobretot a la indústria, i va ser membre de la Junta del Carrilet de Reus a Salou. Va ser també soci capitalista de la refineria de petrolis "La Pensilvània", fundada per Joan Vilella Llauradó.^[6] Va morir a Reus el 1889.

Referències

↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 272.
↑ ^2,0 ^2,1 Iglésies, Josep. Don Pau Font de Rubinat dins l'àmbit reusenc. Reus: Associació Excursionista de Reus, 1961, p. 13-14.
↑ «Alcalde». La Redención del Pueblo, 20-01-1874.
↑ Anguera, Pere. "Entre la reacció i la revolució (1800-1875)" A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 126-127. ISBN 8489688206
↑ Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 216-217. ISBN 8460418499.
↑ Pau Font de Rubinat (Reus 1860-1948): vida i actuacions d'un bibliòfil catalanista. Reus: Museu Comarcal Salvador Vilaseca, 1997, p. 13. ISBN 8492083182.

Càrrecs públics
Precedit per: Plàcid Bassedes Saludes	Alcalde de Reus 1871– 1874	Succeït per: Marià Pons i Espinós
Precedit per: Marià Pons i Espinós	Alcalde de Reus 1874	Succeït per: Antoni Soler i Clariana