Alcover és una vila i municipi de Catalunya a la banda occidental de la comarca de l'Alt Camp , als peus de les Muntanyes de Prades . És creuat pel riu Glorieta , afluent del riu Francolí , que travessa també part del terme. Alcover és a 243 metres sobre el nivell del mar. Des del seu majestuós campanar de l'Església de Nostra Senyora de l'Assumpció o Església Nova, s'hi pot veure tota la plana del Camp de Tarragona , inclosa la mar Mediterrània .
Geografia
Llista de topònims d'Alcover
S'han trobat vestigis de construccions de l'època de l'Imperi Romà. Els musulmans varen fortificar l'enclavament però només resten runes de torres de guaita que hi varen construir. El 1127 Ramon Berenguer III i Oleguer de Barcelona prengueren la ciutat als almohades , s'inicià la repoblació per butlla papal signada per Anastasi IV el 25 de març de 1154 ,[ 1] Alfons el Cast .[ 2]
Va pertànyer a la vegueria de Tarragona fins al 1716 . Després va formar part del corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833 .[ 3]
Es varen construir muralles entre 1316 i 1360.[ 4] Guerra civil catalana del segle xv entre la Generalitat i el monarca Joan II d'Aragó que retenia el seu fill, el príncep de Viana , que la Generalitat patrocinava. Actualment, el Carrer de la Bretxa d'aquesta població és situat en el lloc on el 21 d'agost d'aquell any els canons varen iniciar-ne l'enderrocament.
L'any 1809, durant la Guerra del Francès al terme d'Alcover hi esdevingué la famosa Batalla del Pont de Goi .
L'any 1863 s'inaugura l'estació de ferrocarril de la línia Tarragona-Lleida de la companyia MZA que va impulsar les millores per la població.[ 5]
L'any 1903 la propera central hidroelèctrica del Glorieta començà a subministrar electricitat al poble.[ 6]
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
122
119
242
1.006
2.847
3.226
3.026
2.832
1.953
2.235
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
2.899
2.760
2.512
2.458
2.643
3.259
3.425
3.530
3.386
3.386
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
3.523
3.664
3.787
4.042
4.315
4.500
4.962
5.204
5.143
5.131
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
5.095
5.108
5.144
5.290
5.348
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. )
Economia
El 1965 la renda anual mitjana per càpita) era de 25,285 pessetes (151,97 euros ). El 1983 el terme municipal d'Alcover comptava amb unes 143 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees i unes 98 d'entre 5 i 50 hectàrees.[ 3]
A hores d'ara, però, les coses a la vila han canviat, com la renda familiar disponible bruta , que al 2015 era de 16.200 euros /habitant . L'any 2009 , la superfície agrícola utilitzada (SAU) , entre terres llaurades (99%) i les pastures permanents (1%), sumen un total de 1.338 hectàrees.[ 7]
El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors . En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 11 regidors d'Alcoverencs pel Canvi (ApC) i 2 d'Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC-AM). El Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés (PSC-CP) varen quedar sense representació.
Nombre de regidors per partit [ 8] [ 9]
Partit
1979
1983
1987
1991
1995
1999
2003
2007
2011
2015
2019
2023
Junts -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
1
-
PSC -
-
4
2
3
1
8 e 8 e -
-
-
0
PP -
-
-
-
1
0
-
-
0
0
0
-
ERC 2
3
-
-
-
1
1
1
-
1
1
2
CUP -
-
-
-
-
-
-
-
-
3
4
-
APC -
-
-
-
-
5 -
-
8 7 7 11
CiU 5 7 7 6 7 4
2
2
3
0
-
-
PSUC -
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Altres
4a
-
-
3b ; 0c
-
-
-
-
2d
2d
-
-
Total 11 11 11 11 11 11 11 11 13 13 13 13
a Agrupació d'Alcoverencs;
b Veïns d'Alcover Independents;
c Joventuts Unides per Alcover;
d SI ;
e Candidatura en coalició amb APC .
Alcaldia
Des de 2015, el batlle d'Alcover és Robert Figueras i Roca, d'Alcoverencs pel Canvi (ApC).
Monuments
Església Vella o de la Puríssima Sang A Alcover hi ha diversos monuments declarats béns culturals d'interès nacional : Les muralles i vila medievals, de les quals es conserva part de les muralles (fragments i portals) medievals així com carrers, torres i cases d'aquesta època; el mas Mont-ravà fortificat amb torres de defensa; l'Església Vella o de la Puríssima Sang, romànica del segle xii ; el convent de Santa Anna .[ 10]
Altres llocs destacats són el pont medieval sobre el riu de Glorieta ; la Casa de la Vila, amb façana renaixentista; així com diverses cases renaixentistes; la plaça porticada; el Museu municipal d'Alcover ; el Convent de Santa Anna d'Alcover ; l'Ermita del Remei i l'Ermita de les Virtuts , ambdues d'estil barroc ; la Casa Domingo, edifici modernista (1919 ) obra de Cèsar Martinell ; el barri jueu; l'Església Nova i els Molins de Tarrés . Hi ha altres edificis com el Mas de Bessó.[ 11]
Les Barraques de pedra seca d'Alcover són un conjunt de construccions de pedra repartides pel terme municipal d'Alcover (Alt Camp ) incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya .
Cosme Vidal i Rosich (escriptor alcoverenc), conegut com a Josep Aladern Alcover ha tingut diversos fills il·lustres al llarg dels anys, els últims són aquests. D'altres possibles anteriors no se'n té documentació.[ 12]
Notes
↑ Bertrán Vallvé , Diego «Apellidos de la villa de Alcover (1228-1880) » (en castellà). Hidalguía , .162, set-oct 1980, p.555.↑ Bertrán Vallvé , Diego «Apellidos de la villa de Alcover (1228-1880) » (en castellà). Hidalguía , .162, set-oct 1980, p.557.↑ 3,0 3,1 M. Calbet , Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà . Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3 ↑ Gran Enciclopèdia Catalana , 1969. ↑ Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Volum VII , 1982, pàg. 329. ↑ «El paper dels petits emprenedors en l'electrificació de Catalunya. El cas de la central hidroelèctrica del riu Glorieta » (HTML), 04-12-2019. Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 15 abril 2020]. ↑ «Idescat. El municipi en xifres. Alcover ». Institut d'Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 06-05-2020. [Consulta: 22 maig 2020]. ↑ «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Alcover » (en català ). [Consulta: 19 agost 2024]. ↑ Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 castellà ), 1979 [Consulta: 19 agost 2024]. ↑ El Govern declara bé cultural d'interès nacional el convent de Santa Anna, a Alcover (Alt Camp) [Enllaç no actiu ] ↑ Mas de Bessó a Wikidata ↑ «Il·lustres d'Alcover ». Ajuntament d'Alcover. [Consulta: 13 maig 2017].
