PROFILPELAJAR.COM

Fedor von Bock
	El Generaloberst Fedor von Bock, 1939
Biografia
Naixement	(de) Moritz Albrecht Franz Friedrich Fedor von Bock ; 3 desembre 1880 ; Kostrzyn nad Odrą (Polònia)
Mort	4 maig 1945 (64 anys); Oldenburg in Holstein (Alemanya)
Sepultura	Lensahn Cemetery (en)
Altres noms	"Foc Sant de Küstrin" "Der Sterber"
Activitat
Ocupació	oficial, militar
Activitat	1898–1945
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany (fins a 1918); República de Weimar (fins a 1933); Alemanya Nazi
Branca militar	Heer
Rang militar	Generalfeldmarschall
Comandant de (OBSOLET)	Grup d'Exèrcits Nord 1939 ; Grup d'Exèrcits B 1940; Grup d'Exèrcits Centre 1941; Grup d'Exèrcits Sud 1942
Conflicte	I Guerra Mundial Front Occidental; II Guerra Mundial Invasió de Polònia (1939); Batalla de França (1940); Operació Barbarroja (1941); Operació Tifó (1941); Operació Caixa Blava (1942); Operació Fridericus (1942); Batalla de Sebastòpol (1942); Operació Braunschweig (1942);
Família
Pare	Moritz Karl Albert von Bock
Premis
	Pour le Mérite; Creu de Cavaller de la Creu de Ferro
	Signatura

Fedor von Bock (3 de desembre de 1880 - 4 de maig de 1945), mariscal de camp alemany durant la Segona Guerra Mundial, considerat un dels més grans generals de la Wehrmacht.

Inicis

Va néixer a Küstrin, Alemanya (actualment Kostrzyn, Polònia), fill del mariscal Moritz von Bock i la seva dona, Olga Falkenhayn. Després d'entrar a l'escola de cadets, accedí al 5è Regiment de la Guàrdia Prussiana com a tinent. Va participar en la Primera Guerra Mundial com a oficial de l'Estat Major i comandant de batalló. El 1918 és condecorat amb la Pour le Mérite. Continuà a l'exèrcit durant la República de Weimar, tot i que el Tractat de Versalles va intentar reduir l'exèrcit alemany, arribant a ser comandant del II districte militar, a Stettin (actualment Szczecin, Polònia). Va romandre en l'exèrcit després de l'arribada al poder d'Adolf Hitler el 1933. El 1936 es va casar amb Wilhelmine von der Osten, amb qui tindria una filla.

Segona Guerra Mundial

Front occidental

Va ser un dels pocs oficials que no perdé la seva posició quan Hitler va reorganitzar l'exèrcit alemany el 1939, durant els preparatius per a la invasió de Polònia. El setembre d'aquell mateix any, en esclatar la guerra, von Bock va ser assignat al comandament del Grup d'Exèrcits Nord durant la reeixida invasió de Polònia, rebent pels seus serveis la Creu de Ferro. Després del seu èxit en aplicar la Blitzkrieg contra França, Bèlgica i els Països Baixos, von Bock fou ascendit a Mariscal de Camp el 19 de juliol de 1940.

Front rus

Se li va encomanar la seva missió més famosa: l'Operació Barbarroja, la conquesta de Moscou i la derrota de la Unió Soviètica. El 1941, Von Bock va envair la Polònia soviètica, violant el pacte de no-agressió entre Alemanya i l'URSS. El desembre, tota Polònia havia estat sotmesa, juntament amb la meitat occidental de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Belarús i la major part de l'oest de Rússia.

Von Bock va veure's atrapat en l'horrible hivern rus, quan els seus homes estaven tot just a 30 km de Moscou. Les temperatures van baixar fins a una mitjana de -30 °C, però el seu exèrcit no estava equipat per al rigorós hivern rus, ja que el Pla Barbarrossa contemplava assolir els objectius a la riba del Volga abans de l'arribada del fred. Els motors dels carros de combat es van gelar i les armes s'encasquetaven amb facilitat. Malgrat tot, Hitler va ordenar a Von Bock mantenir-se en les seves posicions. Les forces russes, comandades pel mariscal Gueorgui Júkov, van iniciar una ràpida contraofensiva, fent que els alemanys es retiressin fins a 150 km de Moscou. Les baixes alemanyes es van contar per milers, i Moscou no tornaria a ser amenaçada durant la resta de la guerra. Discutí llarga i amargament amb Hitler, que el culpava de no haver pogut prendre Moscou, per la qual cosa va perdre el comandament del Grup d'Exèrcits del Centre el 12 de desembre de 1941.

El 18 de gener de 1942, després de la sobtada mort de Walther von Reichenau, Von Bock es va fer càrrec del Grup d'Exèrcits del Sud, però noves i violentes discussions amb Hitler (Von Bock li criticà haver dividit el seu exèrcit entre Stalingrad i el Caucas) van portar-lo a presentar la dimissió com a comandant del Grup d'Exèrcits del Sud el 15 de juliol de 1942. Després d'això, es va retirar de la vida militar, i va anar a viure a Baviera.

Últims dies

Després del suïcidi de Hitler, von Bock va oferir els seus serveis al Gran Almirall Karl Dönitz, el Reichspräsident, però, mentre estava a Hamburg, von Bock va resultar greument ferit durant un bombardeig aliat el 3 de maig de 1945, i morí un dia més tard a l'hospital naval d'Oldenburg.