La Fàbrica de productes químics de Joan Gualbert Subirà, actualment desapareguda, era situada als carrers de Ferlandina i de Joaquín Costa del Raval de Barcelona.
El 1831, el baró Pedro de Alcántara de Navarrete y de la Torre (1802-1855)[5] va demanar permís per a reedificar una part de la tanca de l'hort d'en Ferlandina,[6] que resseguia gran part de la vora del carrer, conegut antigament com a Cap de Tàpies.[4] El 1833, després d'un incendi que desvastà el seu palau,[7] situat als carrers de la Mercè i de les Pulleres (actualment de Louis Braille), va establir en emfiteusi el del carrer de Ferlandina (que es trobava en mal estat) al comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Barnús,[8] amb l'obligació d'invertir-hi en millores 3.000 lliures en el termini de tres anys.[9] En aquesta època, Sabadell i altres propietaris de la zona promogueren l'obertura de diversos carrers, entre ells el de Ponent (actualment Joaquín Costa), que anava del del Peu de la Creu fins al de Ferlandina.[10]
Plànol de la zona dels carrers de Ferlandina, Peu de la Creu i Riera d'en Prim alta, amb la proposta d'obertura de nous carrers pels propietaris Rafael Sabadell, Antoni Nadal i Vicent, Erasme de Janer i de Gònima i Vicenç Genovart (1834)Quarteró núm. 53 de Garriga i Roca (c. 1860)
Fàbrica
El 1837, els fabricants de productes químics Joan Gualbert Subirà i Amils i Ramon Monroig i Valls iniciaren la producció de clorur de calci decolorant, que va merèixer una medalla d'argent a l’Exposició de Madrid del 1841.[11][12] Posteriorment, fabricaren àcids, però després de l'Exposició de Barcelona del 1844, Monroig decidí separar-se i dedicar-se als colorants.[11][12] Subirà s'instal·là a l'antic casal del carrer de Ferlandina,[11] on tenia una col·lecció de monedes,[13][14] i segons Víctor Balaguer, encara hi havia restes dels enteixinats dels salons i alguns finestrals de la galeria que el coronava.[4]
El 1845, participà amb àcid sulfúric a l'Exposició de Madrid,[15] on tornà a guanyar la medalla d'argent.[16] El 1850, hi guanyà una menció d'honor amb nitrat de plom, amoníac, sulfat de sodi, àcid nítric i àcid muriàtic (clorhídric).[15][11] El 1857, va ampliar les instal·lacions amb una parcel·la veïna (que havia format part de l'hort) adquirida a Ramon Salvadó, gerent de la societat La Propagadora del Gas.[17] El 1860, es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona,[18] rebent els elogis del cronista Francisco de Orellana.[11][19]
Va morir el 1865,[20] i amb ell la seva fàbrica,[12] que s'anunciava així als anuaris de l'època:[21] «Poniente, 18 y 24, fábrica de productos químicos. Ácidos sulfúrico, nitrico y muriatico. Sulfatos de sosa y de magnesia. Nitratos de plomo y de cobre. Sal de estaño. Mordientes para la tintura. Barnices. D. Juan Gualberto Subirá.».[22] El seu inventari post mortem descriu quatre «quadres» de planta baixa, que acollien nombrosos elements de maquinària, tals com fogons, cambres de plom per a fabricar àcid sulfúric, calderes de coure i ferro, i altres utensilis.[23][24] Posteriorment, els terrenys del palau foren parcel·lats i s'hi construïren edificis com les cases del carrer de Ponent, 30-32 i de Ferlandina, 35, projectades el 1868 pel mestre d'obres Francesc Batlle i Felip per a Magí Vallbé.[25]
Projecte de perllongació del carrer de Ponent (1860)
