a casa-fàbrica Boisselot i Bernareggi és un conjunt d'edificis situat al carrer de Joaquín Costa, 22 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
Xavier Boisselot el 1861Quarteró núm. 53 de Garriga i Roca (c. 1860)
El 1857, la societat Boisselot i Cia, fundada pel fabricant d'instruments musicals Xavier Boisselot i Viguier (Montpeller, 1811 - París, 1893),[2][3] va adquirir en emfiteusi a la societat La Propagadora del Gas dues parcel·les al carrer de Ponent (actualment Joaquín Costa),[4][5] i va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[6] El 1858, va demanar novament permís per a construir-hi unes «quadres» a l'interior de l'illa, segons el projecte del mateix autor,[7] i novament el 1859, per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 3 CV, també segons el projecte d'Ubach.[8]
El 1862, Boisselot es va associar amb el venedor i fabricant d'instruments Francesc Bernareggi i Pujol[9][10][11] sota la raó social Boisselot, Bernareggi i Cia.[5][3] Després de la mort de Bernareggi el 1863,[12] va entrar a la societat el seu germà Josep Bernareggi i Pujol,[5] i el 1865, Xavier Boisselot va vendre la seva participació a un dels socis, i l'empresa va passar a dir-se Bernareggi i Cia.[5] El 1867, la fàbrica va ser destruïda per un incendi,[13] arran del qual va ser traslladada provisionalment al carrer de Sant Oleguer, 10 i Tàpies, 4[14] (vegeu Can Ricart). El 1875, l'arquitecte Magí Rius va projectar una ampliació de l'edifici a l'extrem meridional.[15]
El 1879, i a causa dels seus problemes financers, la societat va donar entrada a Josep Gassó i Martí com a nou soci i gerent en substitució de Josep Bernareggi i Pujol, passant a dir-se Bernareggi, Gassó i Cia.[16][5][14] El 1889, es va constituir la societat comanditària Bernareggi, Estela i Cia, amb Josep Pujol Fernández i Pere Estela (gerent) com a socis col·lectius, Faustí Bernareggi com a soci industrial i Josep Gassó i Martí com a soci comanditari.[17] Posteriorment, la societat es diria Estela i Bernareggi,[18] i Pianos Estela (Antigua casa Bernareggi) i Vídua de P. Estela.[19]
Durant el segle xx, la fàbrica va ser ocupada per diverses indústries, entre les quals destaca Artes del Vidrio y Molduras SA.[20][3]
El 1933, i fins al seu tancament l'any 2004, s'hi va instal·lar el Centre Gimnàstic Barcelonès.[3] El 2006, la fàbrica va ser objecte d'una remodelació per a residència d'estudiants, segons el projecte de l'arquitecte Ezequiel Alegria Magrazo.[21][3]
Descripció
Es tracta d'un conjunt amb un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos amb façana al carrer, i la fàbrica, enclavada entre edificis particulars a l'interior d'illa, tenia quatre pisos i un terrat cobert en el qual s'assecaven les fustes; al quart pis es feia el barratge, al qual s'unia la caixa harmònica; al tercer hi havia dos tallers per als pianos verticals i de cua; en el segon eren instal·lats els ebenistes i fusters i tot el que concernia el moble en si: tallers especials per a l'envernissat, ajustador, cordatge i bordons; al primer es construïen els teclats i màquines d'afinat i hi havia el saló destinat a exposició i venda; a la planta baixa hi havia la secció d'embalatge i el magatzem de fustes.[22]
