Delmar va guanyar el campionat del Club d'Escacs de Brooklyn el 1874. El 1879 va guanyar un matx contra Sam Loyd a Nova York (+5 -1 =2).[1] El 1880 guanyà un matx contra Robert Henry Barnes cedint només unes taules (+7 –0 =1).[2]
El 1885 i el 1886, guanyà el campionat del Club d'escacs de Manhattan. El 1888, guanyà un matx contra Samuel Lipschutz a Nova York (+5 -3 =0).[1] Els anys 1887, 1890, 1891 i 1897 va guanyar el campionat de l'Associació d'Escacs de l'Estat de Nova York.[3]
Quan ja tenia més de 60 anys, va jugar el gran torneig de Cambridge Springs 1904 (+3 -9 =3), on hi va quedar en últim lloc, però va aconseguir guanyar les seves partides individuals contra alguns jugadors de primer nivell mundial, com Carl Schlechter i Jacques Mieses. Poc després, fou un dels primers mestres a qui derrotà el llavors adolescent José Raúl Capablanca, futur campió del món, que llavors debutava a l'escena internacional.
Notes i referències
↑ 1,01,1La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.