Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Biografia
Schlechter nasqué al si d'una família catòlica a Viena. Algunes fonts indiquen que era jueu,[1][2][3][4] però no és clar que ho fos, i d'altres afirmen el contrari.[5] Va començar a jugar als escacs als 13 anys, tutelat pel seu primer i únic mestre, el problemista austrohongarès Dr. Samuel Gold.
Va jugar també diversos matxs contra jugadors rellevants; empatà amb Georg Marco (+0 -0 =10) el 1893, empatà amb Marco i amb Adolf Zinkl, en ambdós casos (+4 -4 =3) el 1894, empatà amb Dawid Janowski (+2 -2 =3) el 1896, empatà amb Semion Alapín (+1 -1 =4) el 1899, va batre Janowski (+6 -1 =3) el 1902, empatà amb Richard Teichmann (+1 -1 =1) el 1904, i empatà amb Siegbert Tarrasch (+3 -3 =10) el 1911.
El 1910 Schlechter ja jugar un matx contra Emanuel Lasker pel Campionat del món d'escacs (a Viena i Berlín). Tot i que no és clar si a les condicions del matx s'establia que Schlechter necessitava, per guanyar el títol, guanyar per un marge d'una o bé de dos partides, el fet és que en arribar a la darrera partida, Schlechter guanyava per un punt d'avantatge. En cas que guanyés, seria el nou campió mundial. Però en aquesta partida, va succeir una tragèdia per Schlechter, ja que després d'haver aconseguit una posició guanyadora, i de perdre posteriorment l'avantatge, va cometre un segon error greu en una posició clara de taules que el va conduir a la derrota en la jugada número 71 (la partida es va allargar, en diverses sessions, durant tres dies). El matx acabà empatat 5-5 (+1 -1 =8) i Lasker va retenir el títol. En qualsevol cas, la reputació de Schlechter va augmentar considerablement, ja que fou la primera persona que, en 16 anys, havia creat seriosos problemes a Lasker en la disputa pel títol de Campió del Món.
Darrers anys
Durant la I Guerra Mundial, guanyà tres cops el Memorial Trebitsch de Viena. En el darrer any de la seva vida, fou tercer a Viena, perdé un matx amb Akiba Rubinstein (+1 -2 =3), fou segon al quadrangular de Berlín (el campió fou Milan Vidmar), empatà al tercer lloc a Kaschau, i fou tercer en un altre quadrangular a Berlín (el campió fou Emanuel Lasker). Schlechter va morir de pneumonia i fam el 1918, i fou enterrat a Budapest el 31 de desembre.[18]
Autor d'escacs
Carl Schlechter, juntament amb Arthur Kaufmann i Hugo Fähndrich, varen contribuir a desenvolupar l'escola vienesa d'escacs, fundada per Max Weiss al segle xix.
Entre 1899 i 1918 fou editor de la revista d'escacs alemanya Deutsche Schachzeitung, conjuntament amb Johann Berger la major part del període.
Schlechter va preparar la vuitena (i darrera) edició del famós Handbuch des Schachspiels (un tractat d'obertures). Publicat en onze parts entre 1912 i 1916, totalitzava 1.040 pàgines, i comptava amb contribucions de grans jugadors com Rudolf Spielmann, Siegbert Tarrasch, i Richard Teichmann. El Mestre InternacionalWilliam Hartston l'ha qualificat com a "un treball superb, potser l'últim que va aconseguir encaixar satisfactòriament tots els coneixements escaquísitics de l'època en una sola obra."[19]
Schlechter fou també un típic exponent de cavaller de la vella escola, que oferia taules als rivals quan es trobaven malament, o que, si el rival arribava tard, es rebaixava ell mateix la mateixa quantitat de temps de reflexió del seu rellotge. També va tutelar la carrera d'alguns dels seus rivals, inclòs n'Oldřich Duras.
Llista de variants d'obertura amb el nom de Schlechter
Schlechter-Meitner, Viena 1899, obertura italiana, variant clàssica, gambit Greco, Atac Moeller-Therkatz (C54), 1-0; Una interessant combinació en el final: les blanques sacrifiquen la dama, i després fan una jugada tranquil·la amb el rei, després de la qual les negres no poden evitar el mat en dues jugades.
.png)
