Eufòrbia

Infotaula d'ésser viuEufòrbia
Euphorbia Modifica el valor a Wikidata

Inflorescència de lletera visquera (Euphorbia characias)
Planta
Tipus de fruitnou Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaEuphorbiaceae
SubfamíliaEuphorbioideae
GènereEuphorbia Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicEuphorbia antiquorum Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Medusea Modifica el valor a Wikidata
Inflorescència de la lleteresa d'aiguamoll (Euphorbia palustris)
Tija de lleteresa vessant "llet"

Eufòrbia (Euphorbia)[1] és un gènere de plantes angiospermes de la família de les euforbiàcies de distribució cosmopolita.[2] Als Països Catalans són ben conegudes les lletereses i la lleterassa[1] o les ponsèties.

Distribució i hàbitat

El gènere eufòrbia es troba principalment en regions tropicals i subtropicals de l'Àfrica i Amèrica, però també es troba en zones temperades arreu del món.

Les espècies d'eufòrbia viuen generalment en erms, camps assolellats i a la vora dels camins. Generalment són plantes molt comunes que es troben també en zones àrides.

Algunes espècies viuen fins i tot als deserts i moltes són resistents als herbicides.

Noms i propietats

Carl von Linné va assignar el nom del gènere en honor del metge i practicant d'herboristeria grec Euphorbus, que medicava el rei Juba II de Numídia (52-50 aC-23).

Als Països Catalans, les plantes natives del gènere eufòrbia es coneixen generalment amb el nom de lletereses o una de les seves variants, com lletera, lletrera, lleterola, o lleterassa. Aquest nom és a causa del fet que segreguen una saba que sembla llet.[3]

Aquest líquid es coneix amb el nom d'euforbi i conté l'alcaloide euforbina, que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament. Aquesta "llet" tenia aplicacions en l'antiga medicina casolana contra les berrugues i durícies, aplicada directament amb cura. També es feia servir la pols de les llavors i arrels com a laxant. L'Euphorbia pekinensis és una de les herbes fonamentals de la medicina tradicional xinesa.

Tot i que són altament tòxiques, les fulles de moltes espècies d'eufòrbia constitueixen l'aliment principal d'alguns insectes. Entre aquests cal mencionar l'eruga del borinot de les lletereses (Hyles euphorbiae). L'elevada toxicitat de les lletereses no afecta les erugues d'aquests borinots.

Taxonomia

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[4][5]

Espècies

Dins del gènere Euphorbia es reconeixen més de 2000 espècies,[2] unes 45 de les quals són presents als Països Catalans:[6]

Subgèneres

Segons estudis recents,[7] el gènere eufòrbia es pot dividir en 4 subgèneres:

Esula

  • Lleteresa de bosc - Euphorbia amygdaloides
    Lleteresa de bosc - Euphorbia amygdaloides
  • Lleteresa de fulla estreta - Euphorbia cyparissias
    Lleteresa de fulla estreta - Euphorbia cyparissias
  • Lleteresa de séquia - Euphorbia esula
    Lleteresa de séquia - Euphorbia esula
  • Lleteresa de pedruscall - Euphorbia myrsinites
    Lleteresa de pedruscall - Euphorbia myrsinites

Rhizanthium

  • Euphorbia flanaganii
    Euphorbia flanaganii
  • Euphorbia meloformis
    Euphorbia meloformis
  • Euphorbia obesa
    Euphorbia obesa

Chamaesyce

  • Euphorbia celastroides
    Euphorbia celastroides
  • Euphorbia heterophylla
    Euphorbia heterophylla
  • Flor de Nadal - Euphorbia pulcherrima
    Flor de Nadal - Euphorbia pulcherrima
  • Euphorbia rivae
    Euphorbia rivae

Euphorbia

  • Euphorbia actinoclada
    Euphorbia actinoclada
  • Euphorbia attastoma
    Euphorbia attastoma
  • Euphorbia confinalis
    Euphorbia confinalis
  • Euphorbia ammak
    Euphorbia ammak

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «eufòrbia ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Euphorbia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 12 juny 2023].
  3. ↑ M. Juanola, L. Vilar, La flora vascular del Massís de les Gavarres.
  4. ↑ «Euphorbia L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 10 juny 2023].
  5. ↑ Linné, 1753, p. 292.
  6. ↑ de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  7. ↑ (anglès) Steinmann & Porter (2002), Steinmann (2003), Bruyns i cols. (2006)

Bibliografia

  • von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). Estocolm: Laurentius Salvius, 1753. 
  • (anglès) Carter, Susan (1982): New Succulent Spiny Euphorbias from East Africa
  • (anglès) Carter, Susan & Eggli, Urs (1997): The CITES Checklist of Succulent Euphorbia Taxa (Euphorbiaceae)
  • (anglès) Carter, Susan & Smith, A.L. (1988): Flora of Tropical East Africa, Euphorbiaceae
  • (anglès) Noltee, Frans (2001): Succulents in the wild and in cultivation, Part 2 Euphorbia to Juttadinteria (CD-ROM)
  • (alemany) Eggli, Urs (ed.) (2002): Sukkulentenlexikon (Vol. 2: Zweikeimblättrige Pflanzen (Dicotyledonen)). Eugen Ulmer Verlag.
  • (anglès) Everitt, J.H.; Lonard, R.L., Little, C.R.. Weeds in South Texas and Northern Mexico. Lubbock: Texas Tech University Press, 2007.  ISBN 0-89672-614-2
  • (anglès) Pritchard, Albert (2003): Introduction to the Euphorbiaceae
  • (anglès) Schwartz, Herman (ed.) (1983): The Euphorbia Journal Strawberry Press, Mill Valley, California, USA
  • (anglès) Singh, Meena (1994): Succulent Euphorbiaceae of India. Mrs. Meena Singh, A-162 Sector 40, NOIDA, New Delhi, India.
  • (anglès) Steinmann, V.W. (2003): The submersion of Pedilanthus into Euphorbia (Euphorbiaceae). Acta Botanica Mexicana 65: 45-50. PDF fulltext Arxivat 2008-06-25 a Wayback Machine. [English with Spanish abstract]
  • (anglès) Steinmann, V.W. & Porter, J.M. (2002): Phylogenetic relationships in Euphorbieae (Euphorbiaceae) based on ITS and ndhF sequence data. Annals of the Missouri Botanical Garden 89(4): 453–490. doi:10.2307/3298591 (HTML abstract, first page image)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata