Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Laxant

Dades clíniques
Grup farmacològic	purgant i medicina gastrointestinal

Un laxant és un medicament o substància que facilita l'evacuació de l'intestí de manera natural, sense provocar diarrea. Tots els purgants són laxants si són administrats a dosis petites. Hi ha laxants que dificulten l'absorció (substàncies osmòticament actives: mel, sorbitol, cel·lulosa) i n'hi ha que tenen una acció excitomotora, bé sobre l'intestí prim (olis, resines, etc.), bé sobre l'intestí gros (sofre, fenolftaleïna, etc.). Són fàrmacs que afavoreixen la defecació en augmentar el peristaltisme intestinal.

Els laxants poden ser de diferents tipus, segons la seva activitat.

Estimulen l'evacuació en augmentar el volum de la femta per absorció d'aigua. S'han de prendre amb molta aigua. Entre ells destaquen el Plantago ovata i el segó.

Són olis vegetals i minerals que lubrifiquen i estoven la massa fecal afavorint l'evacuació. Solen ser els menys agressius i els més utilitzats són els supositoris de glicerina.

Aquests laxants augmenten la pressió osmòtica fent sortir aigua cap a la llum intestinal. Són les sals de magnesi i de sodi.

Els laxants salins són substàncies no absorbibles, osmòticament actives que atrauen i retenen l'aigua a la llum intestinal, augmentant la pressió intraluminal que estimula mecànicament l'evacuació de l'intestí. Els agents que contenen magnesi també provoquen l'alliberament de colecistocinina, que augmenta la motilitat intestinal i la secreció de líquids. Els laxants salins poden alterar l'equilibri de líquids i electròlits del pacient.

Irriten la paret intestinal estimulant els moviments peristàltics. Hi ha dos tipus: els antraquinònics (escorça sagrada, senet, àloe, ruibarbre) i els difenil metans (bisacodil, picosulfat sòdic). L'abús d'aquestes substàncies pot provocar dolor abdominal i diarrees.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laxant

Viccionari