És un arbust perenne, d'1 a 3 metres d'alçada, amb la tija reptant en estar exposada al vent, molt ramificada i engruixida i amb les fulles agrupades a la part final de les branques. Es diferencia de la resta d'èspècies del gènere per tenir la inflorescència amb una sola flor terminal.
Vista de la planta
A l'estiu perd les fulles i deixa al descobert un tronc pelat amb aspecte de tronc mort. En realitat però, no és mort sinó que es tracta d'un caducifoli d'estiu. La sequedat i les altes temperatures fan que aquesta planta, per tal d'evitar al màxim la pèrdua d'aigua mitjançant les seves fulles, opti per perdre-les, malgrat que això signifiqui deixar de fer el procés de fotosíntesi i entrar en fase de repòs.
Hàbitat i distribució
Es troba a les zones més baixes i seques a les Illes Canàries, i forma una comunitat vegetal anomenada cardonal-tabaibal, juntament amb altres espècies característiques com, per exemple, l'Euphorbia canariensis.
És endèmica de les Illes Canàries, nord d'Àfrica i la Península Aràbiga, tres zones molt separades entre elles. Hi ha dues hipòtesi que expliquen aquesta distribució: la teoria de l'especiació vicariant, que diu que durant el terciari l'espècie d'estudi ocupava una gran extensió que englobava les zones que ocupa actualment, i que per causes geològiques i climatològiques, va desaparèixer excepte a les regions on ara s'hi troba, per tenir unes característiques climàtiques especials i poder sobreviure-hi. L'altra teoria és la de la dispersió, és a dir, les espècies han recorregut llargues extensions camins i s'han assentat en zones llunyanes entre elles.
Usos
El làtex de les eufòrbies, un líquid blanc, espès i enganxós, conté fins a un 30 per cent d'hidroterpens, uns hidrocarburs de cadena llarga que poden processar-se per obtenir benzina. Per això, han estat motiu d'investigació per ser usades com a substitut del petroli. Aquest làtex acostuma a ser tòxic i provoca irritacions, però el d'aquesta espècie n'és una excepció. Ha estat usada pels guanxes com a xiclet i per a rentar-se les dents, i en medicina s'usava per tractar malalties de la pell com els ulls de poll, les berrugues i els tumors. Aquesta espècie també s'ha usat com a combustible, juntament amb altres espècies llenyoses, per fer funcionar forns amb els quals s'obtenia cal, guix i productes de terrisseria. També era usada com a farratge per a les cabres i els camells.
Les fulles antigament eren menjades pels pastors i les seves famílies a Oman al començament del monsó, ja que en aquest moment hi hauria molt poc per menjar d'una altra manera. Les fulles també es van reunir i cuinar com a verdura verda a les Illes Canàries.[2]
Euphorbia: nom genèric que deriva del metge grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 aC - 23), Euphorbus, en el seu honor – o fent al·lusió al seu gran ventre – ja que usava mèdicament Euphorbia resinifera. El 1753Linné va assignar el nom a tot el gènere.[4]
balsamifera: epítet que procedeix del llatí balsamum, que significa "bàlsam" i fer, que significa "tenir o portar", fent al·lusió a una suposada producció de bàlsam.
↑Llei 7/1991, del 30 d'abril, de símbols de la naturalesa per a les Illes Canàries.
↑G. Miller, Anthony; Morris, Miranda. Plants of Dhofar, The Southern Region of Oman: Traditional, Economic, and Medicinal Uses (en anglès). Office of the Adviser for Conservation of the Environment, Diwan of Royal Court, Sultanate of Oman, 1998, p. 138. ISBN 978-071570808-8.
.svg){kind=icon}
_01.jpg)
