 Esquinita-(Nd) |
|---|
|
| Fórmula química | (Nd, Ln,Ca)(Ti,Nb)₂(O,OH)₆ |
|---|
| Epònim | aeschynite (en)  i neodimi  |
|---|
| Localitat tipus | mina Est, dipòsit Bayan Obo, Bayan Obo, Districte miner de Bayan Obo, Ciutat-prefectura de Baotou, Mongòlia Interior, República Popular de la Xina |
|---|
|
| Categoria | òxids |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DF.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DF.05 |
|---|
| Dana | 8.3.6.5 |
|---|
| Heys | 18.2.14 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
|---|
| Color | de marró clar a fosc, negre marronós |
|---|
| Exfoliació | no observada |
|---|
| Fractura | concoidal |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5 a 6 |
|---|
| Lluïssor | adamantina |
|---|
| Color de la ratlla | marró, una mica groguenca |
|---|
| Diafanitat | transparent, translúcida |
|---|
| Densitat | 4,6 a 5,04 g/cm³ (mesurada); |
|---|
| Propietats òptiques | isotròpica |
|---|
| Índex de refracció | n = 2,1 a 2,4 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,000 a (isotròpic) |
|---|
| Pleocroisme | visible |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 78° to 82° |
|---|
| Dispersió òptica | de feble a forta |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
|---|
| Símbol | Aes-Nd |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
L'esquinita-(Nd) és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de l'esquinita.
Característiques
L'esquinita-(Nd) és un òxid de fórmula química (Nd, Ln,Ca)(Ti,Nb)₂(O,OH)₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Apareix en forma de cristalls tabulars i prismàtics, que poden mesurar alguns mil·límetres, i en forma d'agrupacions massives, radials i equigranulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'esquinita-(Nd) pertany a «04.DF: Òxids amb proporció metall:oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitja); dímers i trímers que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: esquinita-(Ce), esquinita-(Y), nioboesquinita-(Ce), nioboesquinita-(Nd), nioboesquinita-(Y), rynersonita, tantalesquinita-(Y), vigezzita, changbaiïta i murataïta-(Y).
L'esquinita-(Nd) es forma en filons en pissarres i en dolomies metamorfosades.[2] Va ser descoberta a la mina Est, a Bayan Obo, (Baotou, Mongòlia Interior, República Popular de la Xina). També ha estat descrita a Lyndoch Township (Ontario, Canadà), el dipòsit Chungju (Chungcheongbukdo, Corea del Sud), tres indrets de Třebíč (Moràvia, República Txeca), Jolotca (Harghita, Romania) i el massís de Tatarskii (Krasnoiarsk, Rússia).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: egirina, riebeckita, barita, fluorita, albita, flogopita i magnetita.[2]
Referències
