Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.[1] El Papa Innocenci IV (1243-1254) és possiblement el primer que usà un escut personal, però el primer escut que es coneix és el de Bonifaci VIII (1294-1303).[2] Al segle xvii s'atribuïren escuts d'armes a papes anteriors.[3]
Tots els escuts d'armes dels papes recents inclouen el símbol de la tiara papal com a timbre de l'escussó, fins que Benet XVI la substituí per la mitra i el pal·li (vegeu l'article: escut d'armes de Benet XVI). Un altre ornament extern són les Claus del Cel, una clau d'or i una altra de plata creuades, representant el poder de lligar i deslligar a la terra (plata) i al Cel (or), una referència a l'evangeli de Mateu:[4]
| «
|
I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
|
»
|
La clau d'or significa que el poder arriba al Cel i la clau de plata que s'estén a tots el fidels a la terra, la llaçada indica el nus entre els dos aspectes del poder, i que les claus estiguin lligades a la maneta simbolitza que el poder està en mans del Papa.[5]
Escuts d'armes papals
Escuts d'armes relatius
Vegeu també
Enllaços externs
Referències
- ↑ «Escut d'armes de Sa Santedat el Papa Benet XVI». Vatican.va. [Consulta: 28 febrer 2013]. (castellà)
- ↑ Michel Pastoureau. Traité d'Héraldique. 3a ed.. Picard, 1997, p. 49. ISBN 2-7084-0520-9.
- ↑ Pastoureau 1997, pp. 283–284
- ↑ Mt 16:18-19
- ↑ "El simbolisme de les claus té una manera enginyosa i interpretativa de l'art de l'heràldica. Una de les claus és d'or, i l'altre és d'argent. La clau d'or, que senyala cap a d'alt a destra, significa el poder que s'estén fins al Cel. La clau d'argent, que ha d'apuntar a sinistra, simbolitza el poder sobre tots els fidels a la Terra. Ambdues sovint estan enllaçades per un cordó en gules com a signe de la unió entre els dos poders. Els mànecs estan a la part inferior, perquè estan en mans del Papa, el lloctinent de Crist a la terra. Les puntes senyales cap a dalt, pel poder de lligar i deslligar fins i tot el Cel. " Bruno Bernhard Heim, Heraldry in the Catholic Church: Its Origin, Customs and Laws (Van Duren 1978 ISBN 9780391008731), p. 54)
- ↑ «Vatican City (Holy See)». fotw.net, 25-03-2006. [Consulta: 7 novembre 2007].
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
