L'Escola del Bosc va ser una institució pedagògica nascuda a iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona i inspirada en els moviments pedagògics republicans.[1][2]
Història
L'any 2014 es van complir cent anys de la inauguració de l'Escola del Bosc, la primera escola municipal de Barcelona, situada a la muntanya de Montjuïc, a la gran finca de Laribal. Va ser inaugurada el 8 de maig de 1914. La Mancomunitat i l'Ajuntament de Barcelona havien començat a considerar les escoles com a cosa pròpia a partir del 1914.[1][3]
Va ser la primera de les anomenades "escoles a l'aire lliure", creades amb finalitats terapèutiques i pedagògiques. La presència a l'Ajuntament d'un nombre important de regidors republicans especialment preocupats per les qüestions pedagògiques, va fer que el tema escolar esdevingués un dels eixos de la política municipal, a més de comptar amb un pressupost important per a l'àrea de cultura aprovat el 1908.[1]
Aquests centres van sorgir amb la finalitat de millorar la salut dels infants que els impedia assistir a les escoles de manera habitual. L'Escola de Bosc va ser dirigida per Rosa Sensat, i hi va aplicar la pedagogia de l'escola nova, que posava els infants en el centre del projecte educatiu –respectava la seva individualitat i els seus interessos– i es mantenia fidel als principis d'escola pública, laica i catalana.[1]
Rosa Sensat només era directora de l'escola on anaven les nenes, però, tot i això, va ser la impulsora d'una revolució pedagògica. En aquell mateix any se li va concedir una beca per viatjar a altres països europeus i investigar els models d'escoles a l'aire lliure.
Fent classe a l'Escola del Bosc de Montjuïc, en els seus inicis
Inspirada en l'escola a ple aire berlinesa Waldschule de Charlottenburg, reprenia l'experiència de les colònies escolars destinades a l'enfortiment físic dels infants que ja funcionaven des de 1906.[3] El funcionament d'aquesta mena d'escoles era molt diferent de la resta, ja que els infants deixaven d'estar tancats en aules rebent una educació purament memorística, basada en la transmissió de continguts, i entraven en contacte directe amb la natura i l'entorn. A més a més, l'expressió corporal i la música hi tenien un paper força important. El seu objectiu era aconseguir una educació integral per als infants, respectant el seu vitalisme, entès com a vida a prop de la natura. Tots els continguts es basaven en fets quotidians. L'escola es va convertir en un model a imitar.[4]
Alguns pilars bàsics de les escoles del bosc són: la coeducació, l'ensenyament a través d'un aprenentatge significatiu, l'objectiu que els infants se sentin estimats, l'harmonia amb la natura, l'adaptació dels docents al desenvolupament de cada infant, l'ensenyament els uns a través dels altres...
El model pedagògic es va perdre durant l'època franquista i no es va poder recuperar fins a la represa democràtica.
Les escoles de bosc
L'any 1927, H.L. Russell era degà de la facultat d'Agronomia de la Universitat de Wisconsin-Madison, on va concebre la idea de fer una escola amb el suport del Comitè de Planificació de l'ús del sòl del Comtat i de l'Estat de Winsconsin, es va comprar un tros de terra per al bosc de l'escola a Laona, i més tard a Wabeno i Crandon, tres ciutats de l'estat.
A la dècada dels 50, van començar a aparèixer noves escoles cap als països del nord d'Europa, com ara a Dinamarca, l'any 1952, quan una mare, Ella Flautau, anava amb el seu fill pel bosc, a poc a poc va començar a agafar més nens i nens fins que era un gran grup i van decidir crear la primera escola del bosc infantil europea, anomenada Udeskoler.
Aquestes escoles eren per a infants fins als 7 anys i la majoria dels nens i nenes adquirien habilitats socials, autoestima, una cooperació i treball amb grup més desenvolupats que a la resta.
A Suècia l'any 1957, es va crear les "Skogsmulle" a càrrec de Goesta Frohm, amb la intenció de promoure l'aprenentatge a través de la naturalesa. L'any 1985 van obrir moltes escoles amb el model de Frohm.
A Noruega són més de 200 escoles "I Ur och Skur", centres d'educació infantil i prop d'una vintena són d'educació primària dins del mateix entorn natural.
A Alemanya les escoles van aparèixer l'any 1968. S'anomenaven "waldkindergarten" i eren escoles d'educació infantil fins als 6 anys i després hi ha les "waldchulen" que són de 6 a 12 anys. L'any 1993 el govern alemany les va reconèixer oficialment, donant.los ajut econòmic, i des d'aquell moment varen començar a crear moltes més escoles fins a arribar a unes 1.500 l'any 2016.
Aquestes escoles es van introduir al Regne Unit a la dècada dels 90 exactament l'any 1993, gràcies a Bridgwater College, a Somerset. L'any 2006 hi havia 140 escoles del bosc. Al Regne Unit, l'any 1995 es van començar a oferir cursos de formació continuada sobre les escoles dels boscos a la universitat i cada cop hi ha més demanda.
.jpg)
