Esclata-sang blanc

Lactarius zonarius
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Fungi
Classe	Agaricomycetes
Ordre	Russulales
Família	Russulaceae
Gènere	Lactarius
Espècie	Lactarius zonarius (Bull.) Fr., 1838[1][2]
Nomenclatura
Basiònim	Agaricus zonarius
Sinònims	Agaricus flexuosus var. zonarius (Bull.) Pers., 1801[3] Agaricus zonarius Bull., 1783[4] Galorrheus zonarius (Bull.) P. Kumm., 1871[5] Lactarius insulsus 85% Lactifluus zonarius (Bull.) Kuntze, 1891[6][7]
Distribució

L'esclata-sang blanc, esclata-sang bord, esclata-sang coent, esclata-sang d'alzina, esclata-sang de llet, esclata-sang de lletrada o enganyapastors d'alzina de llet blanca^[8][9] (Lactarius zonarius) és una espècie de lleterola del grup dels enganyapastors, pertany al gènere Lactarius, família de les russulàcies.

• El capell mesura de 5 a 11 cm de diàmetre i, si bé de bon principi és bombat, més tard s'aplana i presenta una clara depressió central. El marge sovint és ondulat. La superfície és de color de groc ocraci a bru ocraci amb tonalitats vermelloses o ataronjades, lluent, nua (glabra) i clarament zonada (és a dir, presenta un dibuix en bandes concèntriques de color més fosc).
• Les làmines arriben fins a la cama i sovint s'hi estenen una mica arran (adnatodecurrents). Són força nombroses, atapeïdes i de color de crema pàl·lid a crema ocraci. L'aresta és sencera i del mateix color.
• La cama és dura, robusta, cilíndrica, mesura 2-4,5 x 1-2 cm i és de color blanquinós, tonalitat que en madurar es presenta tacada de groc brunenc.
• La carn és compacta, blanquinosa i exsuda un abundant làtex blanquinós i immutable.
• L'olor és acídula i el sabor, de bon principi suau, després es torna una mica coent.
• L'esporada és de color crema pàl·lid. Les espores són de subgloboses a el·lipsoïdals, berrugoses, i mesuren 7-8,5 x 5,5-6 micres. Els basidis són tetraspòrics.^{[10][9][11][12]}

És una espècie comuna que creix entre 300 i 1.500 m d'altitud, sobre sòls bàsics (generalment sota planifolis, especialment roures -com ara, Quercus pyrenaica-, alzinars -entre d'altres, Quercus suber-, Castanea sativa, etc.) i fructifica de l'estiu a la tardor (des del juliol fins al novembre) formant grups nombrosos.^[10] La seua àrea de distribució es troba a Europa^[13][14] (Àustria, Dinamarca, Estònia,^{[15][16][17][18][19]} Finlàndia,^[20] França, Alemanya,^[21] Grècia,^[22] Itàlia -com ara, la Llombardia, la Campània, la Toscana, etc.-,^[23] Luxemburg, Noruega,^[24] Romania, Bulgària,^[25] Ucraïna,^[26] Eslovènia, Macedònia del Nord,^[27] Croàcia,^[28] l'Estat espanyol -com ara, Andalusia^[29]-, Suècia, Suïssa^[30] i la Gran Bretanya),^[31][32] el Marroc,^[33] Amèrica (el Canadà, els Estats Units i Costa Rica)^[34] i el Japó.^[35] Als Països Catalans és present a Mallorca,^[36] Menorca,^[37][9] els ports de Tortosa-Beseit,^[38] les Guilleries,^[39] el Parc Natural del Cadí-Moixeró,^[40] etc.

És només comestible després d'escaldar-lo, encara que no és aconsellable el seu consum.^[9][10][41]

Es podria confondre amb Lactarius acerrimus (el qual té la cama una mica excèntrica, el làtex molt coent i els basidis bispòrics), Lactarius evosmus (més pàl·lid i amb una olor que recorda la de les pomes) i Lactarius bresadolanus (amb una coloració més ataronjada).^[10]

• Fries, Elias Magnus, 1838. Epicrisis systematis mycologici (en llatí), 336.
• Kummer, Paul, 1882. Der Führer in die Pilzkunde (en alemany), 127.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• Species Fungorum (anglès)
• Mushroom Observer (anglès)
• Hongos y líquenes (castellà)
• 2012 Asociación cultural "Baxauri" Kultur elkartea. Mikologia. Bajauri (castellà)