És una època de precipitacions, en algunes parts del món, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen progressivament i les nits s'allarguen. Les plantes caducifòlies perden la clorofil·la i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt òptim.
Pels colors de la natura, és un període molt evocador en l'art. Està associat a l'edat madura. És el començament de la rutina en la majoria de països, fins al punt que en psicologia es parla de "síndrome post-vacacional". Per això antigament s'anomenava l'estació de la malenconia i en la teoria dels quatre humors, li correspon la bilis negra.
Etimologia
El mot tardor prové del llatítardatio (acció de tardar) que va donar tardaó i va esdevenir tardor per influx del sufix -or.[8] Quan es va publicar el Diccionari català-valencià-balear (1930-1962) els seus autors, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, van constatar que la utilització del mot es restringia a unes poques localitats a banda i banda dels Pirineus mentre que la utilització literària era generalitzada en el domini lingüístic. La utilització del mot tardor s'ha generalitzat a la parla comuna força recentment, abans la denominació habitual era primavera d'hivern o primavera de s’hivern.[3]
El mot autumne prové del llatí autumnus, tardor,[9] i rerevera és un mot empordanès de formació paral·lela a primavera.[10]
