El KonteradmiralErich Topp (2 de juliol de 1914 – 26 de desembre de 2005) va ser el tercer màxim comandant Expertenalemany de la II Guerra Mundial. Va enfonsar 35 vaixells, amb un total de 197.460 tones enfonsades.
Biografia
Topp va néixer a Hannover, allistant-se a la Kriegsmarine el 1934, servint en primer lloc com a Leutnant zur See al creuer lleugerKarlsruhe el 1937, abans de ser destinat a la U-Bootwaffe (flota submarina) a l'octubre de 1937. Serví com a Oficial Vigia al U-46, participant en quatre patrulles de combat abans de rebre el seu primer comandament a bord del U-57 el 5 de juny de 1940. Comandà el U-57 en dues missions en les que enfonsà 6 vaixell. Va ser enfonsat després d'una col·lisió amb un vaixell noruec el 3 de setembre de 1940.
El U-552 tornant a St. Nazaire
Topp va sobreviure i va rebre el comandament del U-552, un submarí tipus VIIC el 4 de desembre de 1940. Amb el U-552, Der Rote Teufel, operà principalment contra combois a l'Atlàntic nord, enfonsant 30 vaixells i causant danys a diversos més en 10 patrulles. Una de les seves víctimes durant aquest període va ser el destructorUSS Reuben James, el primer vaixell de guerra americà que va ser enfonsat durant la II Guerra Mundial, el 31 d'octubre de 1941.
A l'octubre de 1942 va rebre el comandament de la 27a Flotilla U-boat, estacionada a Gotenhafen, encarregat de preparar els nous submarins del tipus XXI al servei actiu. Va redactar el manual de batalla pel Tipus XXI, i poc abans del final de la guerra va prendre el comandament del U-2513, amb el qual es rendí el 8 de maig de 1945 a Horten (Noruega).
Després de la guerra treballà com a pescador i després com a arquitecte, fins que finalment s'uní a la Bundesmarine, arribant al rang de Konteradmiral abans de 1969. Després del seu retir treballà com a consultor industrial per diverses drassanes. El 1992 es publicaren les seves memòries: "The Odyssey of a U-Boat Commander: The Recollections of Erich Topp". Topp va exercir de conseller tècnic per al joc de simulació de submarins Silent Hunter II.[1]
Va morir a Süßen el 26 de desembre del 2005, a l'edat de 91 anys.
Berger, Florian (2000). Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges (en alemany). Wien, Austria: Selbstverlag Florian Berger. ISBN 3-9501307-0-5.
Busch, Rainer & Röll, Hans-Joachim (2003). Der U-Boot-Krieg 1939-1945 - Die Ritterkreuzträger der U-Boot-Waffe von September 1939 bis Mai 1945 (en alemany). Hamburg, Berlin, Bonn Germany: Verlag E.S. Mittler & Sohn. ISBN 3-8132-0515-0.
Savas, Theodore P., Editor. (2004) Hunt and Kill: U-505 and the U-boat War in the Atlantic. Savas Beatie LLC, New York, NY. (Topp Foreword)
Savas, Theodore P., editor. (1997, 2004). Silent Hunters: German U-boat Commanders of World War II. Naval Institute Press.
Scherzer, Veit (2007). Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en alemany). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2.
Topp, Erich (1992). The Odyssey of a U-boat Commander (in English).
Helden der Wehrmacht III - Unsterbliche deutsche Soldaten (en alemany). München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2007. ISBN 978-3-924309-82-4.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
_4Jahre_BAR.svg){kind=small}
