PROFILPELAJAR.COM

Emperador
	Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	39° 33′ 15″ N, 0° 20′ 20″ O / 39.5541°N,0.3389°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Horta Nord
Capital	Emperador (en)
Població humana
Població	693 (2024) (23.100 hab./km²)
Gentilici	ventera, venter
Geografia
Superfície	0,03 km²
Altitud	20 m
Limita amb	Museros
Partit judicial	Montcada (Horta Nord)
Dades històriques
Patrocini	Mare de Déu del Roser
Festa patronal	Primera setmana de setembre
Organització política
• Alcalde	Alberto Bayarri Remolí
Identificador descriptiu
Codi postal	46135
Codi INE	46117
Codi ARGOS de municipis	46117
Lloc web	emperador.es

Emperador, també conegut com la Venta de l'Emperador, Llocnou d'Emperador o la Venta, és un municipi del País Valencià situat en la part meridional de la comarca de l'Horta Nord.

Amb una població censada de 707 habitants (2016) i amb una extensió de tan sols 0,028 km², era el municipi més reduït de tot Espanya fins al novembre de 2022,^[1]^[2] quan l'Institut Cartogràfic Valencià va publicar una revisió de les demarcacions municipals, i el títol el porta Llocnou de la Corona, a l'Horta Sud.^[3]

Geografia

El petit terme d'Emperador és completament pla i manca de cursos d'aigua. Presenta el paisatge típic de l'Horta de València. L'antiga carretera de Barcelona passa al costat separant-lo del municipi confrontant.

Està situat a la zona nord-est de l'Horta de València.

Límits

Limita únicament amb el terme de Museros, que l'envolta per complet.

Accessos

S'hi accedeix per la carretera CV-300, l'antiga carretera de Barcelona. Les autovies V-21 i l'A-7 circulen a escassos quilòmetres del municipi.

Història

Té l'origen en un hostal de l'antiga carretera de València a Barcelona que adquirí a mitjans del segle xviii un comerciant, Agustí Emperador, que li va donar un impuls fabril (destil·lats d'aiguardent i fabricació de lones). Emperador va aconseguir el senyoriu del lloc el 1778 i la seua família va conservar-lo fins al 1837, quan l'abolició dels senyorius va convertir-lo en municipi independent. A principis del segle xix, les tropes franceses entraren a la població i saquejaren l'ermita. En 1978 s'annexionà a Museros (amb el qual forma el Marquesat de Dosaigües), fins a l'any 1988, que va tornar a ser un municipi independent.

Compta amb ajuntament propi des de 1987.

Demografia

El poble havia mantingut les arrels i el seu caràcter quasi familiar, fins al quinquenni 2002-2006, quan més que duplicà la seua població degut a les noves construccions i es crearen situacions de descohesió i nous problemes desconeguts al poble.

Evolució demogràfica^[4]
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2012
182	159	163	188	192	210	221	260	306	467	615

Economia

L'economia està basada, principalment, en l'agricultura, amb predomini del cultiu del taronger. No obstant això, en el 2001, el 8% dels ocupats es dedicaven a l'agricultura, especialment al cultiu de la taronja; el 28% i 13% dels empleats treballaven en la indústria i la construcció, respectivament, i la meitat dels actius (50%) ho feien en el sector serveis.^[4]

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP), 2 del Partit Socialista del País Valencià i 1 de Compromís per Emperador (Compromís).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Emperador
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular	Alberto Bayarri Remolí	189	51,08%	4 ()
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Juan Francisco García Camacho	110	29,73%	2 ()
	Compromís per Emperador	Vicent Grande Roig	47	12,70%	1 ()
	Altres candidatures^[a]		16	4,32%	0
	Vots en blanc		8	2,16%
Total vots vàlids i regidors			370	100 %	7
	Vots nuls		0	0,00%
Participació (vots vàlids més nuls)			403	73,56%**
Abstenció			133*	26,44%**
Total cens electoral			503*	100 %**
Alcalde: Alberto Bayarri Remolí (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de PP)
Fonts: JEC,^[5] JEZ Sagunt,^[6] M. Interior,^[7] Periòdic Ara.^[8] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2011, l'alcalde d'Emperador és Alberto Bayarri Remolí, del PP.^[9]^[10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1987–1991	Francisco Gimeno Raimundo	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Francisco Gimeno Raimundo	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Francisco Gimeno Raimundo	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Francisco Gimeno Raimundo	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Francisco Gimeno Raimundo	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	María Vicenta Ruiz Gimeno Eva María Bonet García	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	16/06/2007 05/10/2010	Dimissió/renúncia --
2011–2015	Alberto Bayarri Remolí	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Alberto Bayarri Remolí	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Alberto Bayarri Remolí	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[10]

Monuments

Església de la Mare de Déu del Rosari. Es tracta d'una construcció senzilla amb una única façana, la dels peus, mentre que la resta de l'edifici limita amb altres edificacions. Aquesta façana té un sol cos, amb porta d'arc de descàrrega i, sobre ella, una fornícula amb la titular. La façana remata amb espadanya de doble buit i frontó triangular.^[11] L'interior és d'una sola nau de 15 x 6 m. El sostre és plafonat, i en el seu centre hi ha un gran oval amb escorxadura d'escaiola, en el qual apareix una pintura de la Mare de Déu del Rosari executada al voltant del 1920.^[11]

Edifici senyorial. D'estil neoclàssic i torre quadrada.

Festes i celebracions

Festes patronals. Emperador celebra les festes majors el primer cap de setmana de setembre, en honor de la Mare de Déu del Rosari i al Crist de la Misericòrdia, i l'últim dia està dedicat especialment a Sant Vicent Ferrer.^[12]