La diòcesi va ser erigida per Benet XIV el 12 de desembre de 1754 com una unió de territoris repartits entre l'arxidiòcesi de Burgos i la d'Oviedo, Hi ha hagut un total de divuit bisbes des que es va crear en 1754, Francisco Javier de Arriaza va ser el primer bisbe i Manuel Sánchez Monge és l'últim des del 6 de maig de 2015 quan va ser nomenat bisbe d'aquesta diòcesi pel Papa Francesc, prenent-ne possessió el 30 de maig de 2015 fins a l'actualitat, en substitució de Vicente Jimenez Zamora qui va ser nomenat pel mateix Papa arquebisbe de Saragossa al desembre del 2014.
Territori
El territori de la diòcesi, des de 1956, coincideix amb el de la comunitat autònoma de Cantàbria, excepte el municipi de Valle de Villaverde que forma part de la diòcesi de Bilbao, més el burgalèsValle de Mena, amb 36 parròquies. Aquesta delimitació és conseqüència del concordat signat entre l'Espanya i la Santa Seu en 1953, amb la finalitat d'adequar els límits diocesans a les províncies civils. Com a conseqüència d'aquest acord van passar a pertànyer a la diòcesi el territori de Tresviso des de la diòcesi d'Oviedo (1955); l'arxiprestat de Bedoya (Liébana) de la diòcesi palentina a la lleonesa (1955) i finalment a la santanderina (1956); 6 parròquies purriegues des de Palència (1956); i les parròquies dels arxiprestats de Reinosa, Santa Cruz, Valdeprado i la Rasa des de Burgos (1956).
↑«Vicaries». Arxivat de l'original el 2015-05-02. [Consulta: 26 març 2016].
Bibliografia utilitzada
Zubieta Irún, José Luis. «Traspaso de parroquias tras el concordato de 1953». A: Geografía histórica de la Diócesis de Santander (en español). Santander: PUbliCan, Ediciones de la Universidad de Cantabria, 2008, p. 124-127. ISBN 978-84-8102-523-1 [Consulta: 4 octubre 2010].
.jpg)
