Situada al centre de Catalunya i amb una població eminentment rural, la diòcesi s'allarga des dels plans d'Urgell fins a les muntanyes del Cadí i les fonts del Llobregat, i s'estén per les comarques del Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra, el Solsonès, el Bages i el Berguedà. L'extensió territorial és de 3.536 quilòmetres quadrats dividida en 170 parròquies agrupades en 12 unitats pastorals parroquials.[1][2]
Unitats pastorals parroquials
La diòcesi està dividida en 12 unitats pastorals parroquials:[2]
El 75% de les parròquies s'ubiquen en poblacions que no passen dels 300 habitants, mentre que les més grans no arriben a 20.000.[1]
Història
Va ser creat el 1593 a partir de parròquies pertanyents a les diòcesis d'Urgell i Vic. El seu naixement es deu al desig del rei Felip II de Castella de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots o protestants. Amb anterioritat s'havia promogut la creació dels bisbats de Jaca i Barbastre (1571) i l'adscripció del bisbat d'Elna a l'arxidiòcesi de Tarragona (1573) i cap a l'any 1589 es tractava a Roma la creació de tres nous bisbats a Catalunya amb seu a Solsona, Manresa i Balaguer. Felip II proposà al papa Sixt V la creació de les tres diòcesis -o almenys dues d'elles- donant sempre preferència a la instauració de la seu solsonina. La petició es va ajornar arran de la mort del papa Sixt V i la successió per Urbà VII (1590), Gregori XIV (1590-91) i Innocenci IX (1591). Fins l'arribada del papa Climent VIII (1592-1605) no es va resoldre la petició amb la secularització de totes les canòniques agustinianes de Catalunya i la creació d'una única diòcesi amb seu a Solsona tal com recull una butlla de l'1 d'agost de 1593.[3]
La seva constitució no va estar exempta de conflicte atès que inicialment s'hi van incloure 258 parròquies del bisbat d'Urgell, però l'oposició dels successius bisbes d'Urgell a la desmembració d'algunes d'elles i d'un plet que durà del 1593 al 1691 va reduir el nombre de parròquies a 114, després d'arribar l'afer a mans del rei Felip IV de Castella i del papa Gregori XV. Del bisbat de Vic procedien 21 parròquies pertanyents als deganats de Tàrrega i Cervera i s'arribà a una concòrdia que va passar per la renúncia del bisbe de Solsona a incloure a la nova diòcesi el deganat d'Els Prats de Rei amb Calaf i les seves parròquies, sufragànies de l'abat de Ripoll, però afegint una sèrie de parròquies del domini de l'abat com les de Merlès, Borredà, Aranyonet, Obiols, Gargallà, Sorba i Salou.[3]
El nou bisbat es va nodrir de les rendes de l'antiga canònica agustiniana i monestir de Santa Maria de Solsona, de les canòniques de Vilabertran i Roca-rossa (bisbat de Girona), de Sant Pere de Clarà (bisbat de Barcelona) i dels priorats suprimits de Gualter i de Cellers (bisbat d'Urgell) que van ser destinades a la dotació de quatre dignitats i dels dotze canonicats simples de la nova catedral. El papa també destinà les rendes de les canòniques de Serrabona i de Castellnou (bisbat d'Elna) per edificar la catedral i la sagristia. L'any 1594 fou nomenat el primer bisbe, Lluís de Sanç i Manegat, que va haver de fer front als conflictes relacionats amb la composició territorial del nou bisbat.[3]
La successió episcopal va continuar amb Francesc Roger a partir de 1656 i va ser ininterrompuda fins al 1838 quan va començar un llarg període de seu vacant que va acabar el 1851 amb la supressió del bisbat acordada entre el Govern d'Espanya i la Santa Seu a través d'un concordat. Entre 1838 i 1891 una sèrie de vicaris capitulars es van encarregar d'administrar la diòcesi -durant la seu vacant- i el seu territori -després de la supressió- i van evitar-ne l'esquarterament. L'any 1835 les parròquies de Borredà i Aranyonet retornaren a la diòcesi de Vic.[3]
Tot i aquestes vicissituds, el 1846 es va crear el seminari diocesà, es va crear el butlletí oficial de la diòcesi, des de 1866, i es va introduir noves congregacions religioses com les carmelites de la caritat (1829) o els claretians (1878).[3]
El 1891 el bisbe de Vic, Josep Morgades, fou nomenat administrador apostòlic de Solsona i s'inicià l'esperit que va portar a la restauració del bisbat. L'única dificultat que el Govern d'Espanya posava a la restauració de la diòcesi era la manca de dotació econòmica estatal per assegurar la dotació d'un nou bisbe. Es va iniciar una campanya per reunir al Banc d'Espanya el capital suficient i l'èxit fou tal que la reina regent Maria Cristina va decretar el 1895 la creació d'una administració apostòlica a Solsona independent de la diòcesi de Vic. El primer administrador amb aquest nou estatus va ser el solsoní Ramon Riu i Cabanes que va ser consagrat bisbe i gràcies a les pressions dels successius bisbes administradors apostòlics, de la diòcesi i a les gestions del cardenal Francesc Vidal i Barraquer -antic administrador apostòlic-, el 1933, el papa Pius XI va restaurar seu episcopal amb ple dret i va nomenar bisbe de Solsona a Valentí Comellas, bisbe administrador apostòlic des de 1919.[3]
El reconeixement de la restauració de la diòcesi per part del Govern d'Espanya va arribar el 1945 amb el nomenament del bisbe Vicent Enrique i Tarancón, durant l'episcopat del qual es van incloure al territori diocesà 22 parròquies corresponents al bisbat de Vic.[3]
Actualment la diòcesi es divideix en 170 parròquies agrupades en 12 unitats pastorals diferents.[1]
El bisbe diocesà representa la diòcesi en tots els afers jurídics, en té cura i té tota la potestat ordinària, pròpia i immediata necessària per exercir la seva tasca pastoral. Li correspon regir l'Església particular que li ha estat confiada amb potestat legislativa, executiva i judicial que exerceix personalment. La potestat executiva la pot exercir per mitjà de vicaris generals o episcopals i la judicial a través d'un vicari judicial o jutges. Té l'obligació de defensar la unitat de l'Església, de promoure la disciplina comuna de la mateixa, d'instar l'observança de totes les lleis eclesiàstiques i de fomentar les diverses formes d'apostolat, entre d'altres.[4]
El bisbe emèrit de Solsona és Xavier Novell i Gomà que exercí de diocesà entre els anys 2010 i 2021 i que va renunciar al govern pastoral de la diòcesi de Solsona per raons estrictament personals.[8][9][10] Actualment, té prohibits tots els actes de les potestats d'orde i govern i l'exercici de tots els drets i funcions inherents a l'ofici episcopal per haver contret matrimoni civil. Tot i mantenir la seva condició de bisbe, no pot desenvolupar cap de les funcions derivades de tal condició, com ara l'administració de sagraments i qualsevol activitat magisterial, tant en públic com en privat.[11]
La Cúria Diocesana
La Cúria Diocesana consta d'aquells organismes i persones que ajuden el bisbe en el govern de tota la diòcesi, sobretot en la direcció de l'activitat pastoral, en l'administració de la diòcesi i en l'exercici de la potestat judicial. El nomenament dels qui exerceixen càrrecs a la Cúria Diocesana pertoca al bisbe diocesà.[12]
El vicari general
El vicari general és constituït i nomenat lliurement pel bisbe i l'ajuda en el govern de tota la diòcesi. Ha de reunir la condició de sacerdot i li correspon la potestat executiva que pertoca al bisbe diocesà: pot realitzar tots els actes administratius, excepte aquells que són exclusius del bisbe.[13]
Els vicaris episcopals
El vicari o els vicaris episcopals poden ser constituïts de forma temporal pel bisbe diocesà i gaudeixen de la mateixa potestat ordinària que correspon al vicari general en una part de la diòceis, en una certa classe d'afers o respecte als fidels d'un ritu determinat o a un cert grup de persones.[13]
El canceller
El canceller és notari i secretari de la cúria i és el responsable que es redactin i s'expedeixin les actes de la cúria i que siguin guardades a l'arxiu.[14]
L'ecònom
L'ecònom és un expert en economia a qui correspon administrar els béns de la diòcesi sota l'autoritat del bisbe i executar les despeses del bisbat. És nomenat pel bisbe per un període de cinc anys havent escoltat el col·legi de consultors i el consell per als assumptes econòmics.[15]
Organització de la Cúria Diocesana
La Cúria Diocesana s'organitza a través dels següents càrrecs i departaments:[16]
Administrador apostòlic
Francesc Conesa i Ferrer, bisbe
Vicaria general
Marc Majà i Guiu, vicari general
Vicaria judicial
Vicent Benedito i Morant, OP, vicari judicial
Jutges diocesans
Notària-secretària
Defensa del Vincle
Assessoria jurídica
Secretaria General - Cancelleria
Júlia Ayala i Vilardell, secretària general-cancellera
Ecònoma
Almudena Cañizal i Sotil, ecònoma
Departaments
Departament d'Economia
Departament de Béns Immobles
Departament de Patrimoni
Notaria pro causa dels màrtirs
Protecció de dades
Delegacions, projecte i comissions diocesanes
El bisbat de Solsona compta amb les següents delegacions, projecte i comissions diocesanes:[17]
Càritas
Diaconat
Ensenyament
Mitjans de Comunicació Social
Pastoral de Joventut
Pastoral Litúrgica
Protecció de menors i adults vulnerables
Vida Consagrada
Vocacions
Projecte Raquel
Projecte Vacances Famílies Nombroses
Comissió Curs Alpha
Escola d'Evangelització Sant Andreu
Recés d'Emmaús Homes
Recés d'Emmaús Dones
Comissió de Recessos i Exercicis
Comissió de Discipulat
Òrgans consultius
El Consell Presbiteral
El Consell Presbiteral és l'òrgan consultiu que representa el presbiteri i ajuda el bisbe en el govern de la diòcesi per tal de proveir al màxim al bé pastoral de la mateixa. Està integrat per preveres, aproximadament la meitat dels quals són elegits lliurement pels sacerdots de la diòcesi. La resta de membres tenen la condició de membre nat per raó de l'ofici que tenen encomanat o bé son nomenats directament pel bisbe. El mandat dels seus components és de cinc anys. Presideix l'organisme el bisbe diocesà que en convoca les reunions i determina les qüestions a tractar.[18][19]
Composició del Consell Presbiteral
Per raó del càrrec
Francesc Conesa i Ferrer, bisbe
Marc Majà i Guiu, vicari general
Lluís Grifell i Vilà, degà del capítol catedralici
Per elecció dels Arxiprestats
Lluís Villaró i Argerich
Antoni Quesada i Rodríguez
Carles Pubill i Gamisans
Xavier Romero i Galdeano
Climent Capdevila i Riu
Josep M. Vilaseca i Ribalta
Per elecció de tot el Presbiteri diocesà
Jordi Orobitg i Huguet
Joan Lladó i Vilaseca
Lluís Prat i Sabata
Per designació del bisbe
Joan Francesc Casals i Cubinsà
Marc Majà i Guiu
El Col·legi de Consultors
El Col·legi de Consultors és un organisme que compleix les funcions del Consell Presbiteral en cas de seu vacant i fins a la seva nova constitució un cop a pres possessió el nou bisbe. L'integren entre sis i dotze membres del Consell Presbiteral nomenats lliurement pel bisbe diocesà per un mandat de cinc anys. El col·legi és presidit pel bisbe i en cas de seu impedida o vacant el qui el substitueixi de forma interina.[18][19]
Composició del Col·legi de Consultors
Francesc Conesa i Ferrer, bisbe
Josep M. Vilaseca i Ribalta
Marc Majà i Guiu
Xavier Romero i Galdeano
Joan Francesc Casals i Cubinsà
Jordi Orobitg i Huguet
Climent Capdevila i Riu
El capítol catedralici
El capítol de canonges catedralici és un col·legi de sacerdots al qual correspon la celebració de les funcions litúrgiques més solemnes a l'església catedral. Els seus estatuts determinen el nombre de canonges i les funcions del capítol i de cadascun dels canonges respecte al culte diví i l'exercici del ministeri. Són designats pel bisbe diocesà, havent escoltat prèviament el capítol. Entre els canonges, n'hi ha d'haver un que sigui el degà i presideixi el capítol.[20][19]
El Consell per als Assumptes Econòmics és presidit pel bisbe diocesà o per un delegat seu i està constituït per almenys tres fidels experts en economia i en dret civil nomenats pel bisbe per un període de cinc anys. Té la funció, a banda de les encomanades per les normes, d'elaborar el pressupost d'ingressos i despeses per a tot el règim de la diòcesi de l'any entrant i d'aprovar els comptes d'ingressos i despeses al final de l'any.[15][19]
Composició del Consell per als Assumptes Econòmics