En la pronunciació d'aquest discurs —tal com ho reconeix oficialment la Unió Europea (UE)— es va fer el primer pas per a la formació d'aquesta organització supraestatal, en proposar que el carbó i l'acer d'Alemanya i França (i de tots aquells països que volguessin adherir-s'hi) se sotmetessin a una administració conjunta.
Història
Cambra del Rellotge, on Schuman va pronunciar el discurs.
Després de la Segona Guerra Mundial i de descobrir-se totes les atrocitats que havien estat comeses durant el seu transcurs, es van buscar fórmules per a evitar que es repetís una guerra a Europa. Alemanya, que havia resultat derrotada en el conflicte, es trobava amb el seu territori ocupat militarment pels exèrcits aliats, entre els quals es trobava l'exèrcit francès.
Jean Monnet l'hi va fer arribar a Robert Schuman, Ministre d'Afers exteriors, que després d'estudiar-lo durant el cap de setmana li va donar el seu vistiplau. Aleshores, Monnet i Schuman van buscar donar a conèixer el pla al públic de manera espectacular abans d'iniciar negociacions en les quals el pla corria el risc d'estancar-se.
Els representants de la premsa nacional i estrangera foren convocats a les 18 hores al Saló del Rellotge del Quai d'Orsay (París). Schuman va pronunciar el seu discurs mentre Monnet estava assegut a la seva dreta. El viatge programat a la ciutat de Londres per part de Schuman aquella mateix nit va comportar que els periodistes congregats a la cita no poguessin fer cap pregunta, i per la seva banda Monnet es va encarregar de convèncer els grans editorialistes del contingut polític del pla. Ironia de la història, els fotògrafs i la ràdio no van ser convidats a la reunió, el ministeri hagué de prestar-se diversos mesos més tard per a una reconstrucció de l'escena.
En el seu discurs, Schuman proposava la creació d'una comunitat franco-alemanya per a aprofitar conjuntament el carbó i l'acer dels dos països. Una vegada en funcionament, s'ampliaria la comunitat a altres països europeus per a formar un espai de lliure circulació de persones, mercaderies i capital. Aquest sistema creuat d'interessos pretenia evitar la possibilitat d'una nova guerra.
Les bases en les quals Schuman plasmava l'oferta del Govern francès per a la constitució d'aquesta comunitat eren les següents:
Creació d'una Alta Autoritat les decisions de la qual obligarien als països que s'adherissin a la comunitat.
L'Alta Autoritat tindria com a objectiu:
La modernització de la producció del carbó i l'acer
L'increment de la seva qualitat.
El subministrament d'aquests dos béns en idèntiques condicions tant a França com a Alemanya, així com als països que s'adherissin.
El desenvolupament d'un sistema comú d'exportació cap als altres països no integrants.
La millora i equiparació de les condicions dels treballadors d'ambdues indústries.
Un alliberament immediat dels aranzels d'ambdós productes en els països de la comunitat.
