PROFILPELAJAR.COM

Cristina Gallach Figueras
	; (2019)
Biografia
Naixement	(ca) Cristina Gallach Figueres ; 1r abril 1960 (64 anys); Sant Quirze de Besora (Osona)
Special Commissioner for the Alliance for the New Economy of Language (en)
	febrer 2022 – ; Nomenada per: Nadia Calviño Santamaría
Secretaria d'Estat d'Afers Exteriors
	2020 – 2021 ; ← Juan Pablo de Laiglesia – Juan Fernández Trigo →
Alta Comissionada per a l'Agenda 2030
	7 juliol 2018 – 29 gener 2020
Secretari general adjunt de les Nacions Unides
	2015 – 2017 ; ← Peter Launsky-Tieffenthal – Alison Smale (en) →
Portaveu
	Representa: Consell de la Unió Europea; juliol 2010 – juliol 2018
Dades personals
Residència	Brussel·les ; Madrid ; Sant Quirze de Besora
Formació	Universitat de Colúmbia (1984–1986); Universitat Autònoma de Barcelona (1977–1982)
Activitat
Ocupació	escriptora, periodista, funcionària
Ocupador	Govern d'Espanya (2018–) ; Organització de les Nacions Unides (2014–2018) ; Consell de la Unió Europea (1999–2014) ; Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (1996–1999) ; Agència EFE (1990–1996) ; El Periódico de Catalunya (1986–1990) ; Televisió Espanyola (1983–1984) ; El Noticiero Universal (1982–1983) ; El 9 Nou (1977–1982)
Partit	Partit dels Socialistes de Catalunya
Membre de	Women in International Security (Project) (en) ; Col·legi d'Economistes de Catalunya ; Cercle d'Economia
Família
Cònjuge	Jaume Masdeu
Premis
	(2022) doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona; (1984) Programa Fulbright Conferit per Fundació La Caixa ;

Cristina Gallach Figueras (Sant Quirze de Besora, 1 d'abril de 1960) és una periodista catalana. És l'única catalana que ha ocupat càrrecs de rellevància en les tres grans organitzacions internacionals: la UE, l'ONU i l'OTAN.

Va ser corresponsal de l'Agència EFE a Moscou i a Brussel·les. Durant més d'una dècada va ser cap de premsa de Javier Solana, primer quan era secretari general de l'OTAN i després com a Alt Representant de Política Exterior i Seguretat de la Unió Europea, fins a finals de 2009. Al desembre de 2014 va ser nomenada Secretària General Adjunta de les Nacions Unides per a Comunicació i Informació Publica.^[1] El 2018 va ser nomenada Alta Comissionada del govern espanyol per a l'Agenda 2030.^[2]^[3] Des de 2022 és la Comissionada per l'Aliança per la Nova Economia de la Llengua del Govern d'Espanya.^[4]

Formació

Llicenciada en Periodisme per la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1982. També va estudiar el Primer cicle de Filologia Anglo-germànica a la mateixa universitat (1978-1981). El 1984 va obtenir una beca Fulbright per a relacions internacionals per cursar un màster de política internacional amb l'especialització en Diplomàcia, Seguretat i Defensa a la Universitat de Colúmbia, a Nova York.^[5]

Trajectòria professional

Inicià la seva carrera professional el 1977 al diari regional El 9 Nou, del que va ser co-fundadora, redactora i directora adjunta. De setembre de 1982 a febrer de 1983 va treballar com a reportera de la secció política del diari El Noticiero Universal de Barcelona. Al març de 1983 s'incorporà als serveis informatius de TVE a Catalunya fins a agost de 1984, quan es desplaça als Estats Units en guanyar una beca Fulbright per a cursar els estudis de postgrau a la Universitat de Colúmbia. Des dels Estats Units va col·laborar com freelance amb Avui, Catalunya Ràdio i el setmanari El Món.^[6]

De 1986 a 1990 va treballar com a redactora d'El Periódico de Catalunya pel qual va cobrir com enviada especial diversos esdeveniments internacionals especialment a Europa Central i de l'Est, entre ells els últims dies de Ceausescu a Romania i de la caiguda del Mur de Berlín (1989-1990). A l'abril 1990 va ser nomenada corresponsal a Moscou de l'Agència EFE, un període que va incloure el final de la Perestroika, la dissolució de la Unió Soviètica i el cop d'estat de 1991.^[7] L'octubre de 1992 es va traslladar a Brussel·les on va ocupar la corresponsalia europea de l'Agència EFE fins l'abril de 1996.

El maig de 1996 comença a treballar amb Javier Solana primer a l'OTAN, fins a octubre de 1999 com a Assessora de Comunicació i Portaveu adjunta del Secretari General de l'OTAN, un període especialment intens, que inclou la postguerra i el desplegament de l'OTAN a Bòsnia, la guerra de Kosovo, l'ampliació de l'Aliança Atlàntica i l'establiment de relacions amb Rússia. I posteriorment en el Consell de la Unió Europea, d'octubre de 1999 a novembre 2009 com a Cap de Divisió, Portaveu i Directora de Comunicació de l'Alt Representant de la Unió Europa per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC).^[8]

De gener de 2010 a juny de 2010 va ser Portaveu del Govern Espanyol per a la Presidència del Consell de la Unió Europea. Responsable de la coordinació informativa i la divulgació de les activitats de la Presidència Espanyola a Brussel·les. Funcionària de la UE destacada en comissió de serveis per a la Presidència. El juliol de 2010 es va incorporar a l'equip de Direcció d'Informació i Comunicació del Consell de la Unió Europea.

El 4 de desembre de 2014 va ser nomenada Responsable de Comunicació de l'ONU pel Secretari General Ban Ki-moon, responsable de comunicació de l'organització substituint a l'austríac Peter Launsky-Tieffenthal.^[9] Posteriorment, el 2018 va ser nomenada Alta Comissionada del govern espanyol per a l'Agenda 2030,^[2] i el 2022 fou nomenada Comissionada per l'Aliança per la Nova Economia de la Llengua del Govern d'Espanya.^[4]

És membre la xarxa internacional Women in International Security (WiiS) (Dones en la Seguretat Internacional) una xarxa creada per promoure a les dones en els àmbits de seguretat i defensa i garantir que la perspectiva de gènere es mantingui en l'agenda política de la UE, l'OTAN i els seus estats membres.^[10]

Viu entre Madrid i Brussel·les. Està casada amb el periodista osonenc Jaume Masdéu i tenen un fill i una filla,^[11] adoptats a rússia.^[12]

Premis i reconeixements

2009 — el diari Financial Times la va triar com una de les trenta persones més influents de les Institucions Europees.^[13]
2010 — Premi ADICEC, concedit per l'Associació de Diplomats en Ciències Econòmiques de Catalunya, per la divulgació de les activitats de la UE.
2010 — Distinció per l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE) com una de les 12 "dones que inspiren Europa".
2010 — Premi Ernest Udina, concedit per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), pels esforços en la promoció d'Europa en els mitjans de comunicació.^[14]
2011 — Premi Javier Bueno per l'Associació de la Premsa de Madrid, concedit pel compromís professional
2016 — Premi Portaveu, comissió gabinets de premsa, Col·legi de Periodistes de Catalunya
2019 — Distinció de col·legiada d'honor del Col·legi d'Economistes de Catalunya^[15]
2019 — Premi Equipara, El Periódico de Catalunya^[16]
2022 — Doctora Honoris causa per la UAB^[17]