Comissió Von der Leyen I

Retrat oficial de la Comissió el 2021
Dades
Tipus	Col·legi de Comissaris de la Unió Europea (2019–2024)
Història
Reemplaça	Comissió Juncker
Creació	1r desembre 2019
Data de dissolució o abolició	30 novembre 2024
Reemplaçat per	Comissió Von der Leyen II
Comissió
Seu	Edifici Berlaymont Rue de la Loi - Wetstraat, 200 Brussel·les

La Comissió Von der Leyen és l'actual Comissió Europea, el braç executiu de la Unió Europea, en funcions des de l'1 de desembre de 2019 i que durarà fins a les eleccions europees de 2024, durant la IX Legislatura del Parlament Europeu. Té a l'alemanya Ursula von der Leyen com a presidenta i a més està formada per un comissionat de cadascun dels estats membres de la Unió Europea (excepte l'estat de la presidenta, Alemanya).

La Comissió que havia de sortir de les eleccions al Parlament Europeu de 2019, tenia programada la seva constitució per l'1 de novembre de 2019;^[1] tanmateix, els candidats a comissaris de França, Hongria i Romania no van obtenir la confirmació del Parlament Europeu, de manera que els nous comissaris d'aquests tres països van haver de realitzar un nou procediment de confirmació, el que va retardar a l'1 de desembre de 2019 l'inici de la nova Comissió.^[2]

Una vegada finalitzades les eleccions al Parlament Europeu de 2019, on el Partit Popular Europeu va tornar a guanyar les eleccions amb 173 diputats al Parlament Europeu enfront dels 147 del Partit dels Socialistes Europeus i dels 76 del Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, el Spitzenkandidaten del PPE, Manfred Weber, no va rebre el suport de tots els països del Consell Europeu i finalment van decidir nominar, després de tres dies de debats, a l'alemanya Ursula von der Leyen, també membre dels populars.^[3]

Després d'aquest acord del Consell, el 16 de juliol de 2019 el Parlament Europeu va celebrar el debat d'investidura. La intervenció de la candidata va intentar acontentar els grups socialista i liberal per a poder sumar els vots suficients. Al Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates li va oferir una aposta per un pacte verd europeu, una Europa Social, garantia juvenil i infantil i un acord d'asil per als migrants de la frontera mediterrània, mentre que a Renovar Europa li va oferir una millora de la participació ciutadana, una unió de capitals europea i la possibilitat de llistes transnacionals per a les pròximes eleccions europees. Per a tots dos partits, es va comprometre a reforçar la figura del Spitzenkandidaten per a les eleccions de 2024.^[4]

El mateix dia del nomenament d'Ursula com a candidata a presidenta de la Comissió, els 27 països de la Unió Europea van acordar proposar a l'espanyol Josep Borrell, fins a aquest moment ministre d'Afers exteriors del Govern d'Espanya de Pedro Sánchez, com a nou Alt representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat en substitució de la italiana Federica Mogherini.^[5][6] Després d'aquesta proposta, i l'acceptació per part de la presidenta von der Leyen, una nova cimera europea el 5 d'agost de 2019, va nomenar oficialment com a candidat al polític espanyol,^[7] i el Parlament Europeu el va ratificar amb el suport de tots els grups, excepte Identitat i Democràcia.^[8][9][10]

Posteriorment, els estats membres de la Unió Europea van nomenar als seus proposats per la Comissió Europea, amb el suport de la nova presidenta,^[11] i tots van ser ratificats exceptuant la francesa Sylvie Goulard (Mercat Interior), rebutjada per la comissió amb 82 vots en contra, 29 a favor i 1 abstenció, i la romanesa Rovana Plumb (Transport) i l'hongarès László Trócsányi (Veïnatge i ampliació) per incompatibilitats detectades per la Comissió d'Assumptes Jurídics.^[12] Finalment, França va proposar l'independent Thierry Breton per a Mercat Interior, Hongria a Olivér Várhelyi per a Veïnatge i ampliació i Romania a Adina-Ioana Vălean per a Transport, que sí que van ser aprovats per les comissions.^[13]

Una vegada ratificats els diferents Comissaris proposats pels estats membres de la Unió Europea, el Parlament Europeu va votar el 27 de novembre de 2023 la ratificació completa de la Comissió Von der Leyen amb 461 vots a favor, 157 en contra i 89 en blanc.^[14]

La Comissió Europea és dirigida pels 27 membres del Col·legi de Comissaris, que tindran el mandat per la legislatura 2019-2014. És aquest organisme el que decideix les prioritats polítiques i estratègiques de la Comissió Europea.^[15][16]

Comissió Von der Leyen
Acordat al Consell Europeu del 2 de juliol de 2019 • Aprovat pel Parlament Europeu el 27 de novembre de 2019
Designat		Cartera	Designat		Cartera	Designat		Cartera
	Ursula von der Leyen Alemanya (PPE - CDU)	Presidenta		Maroš Šefčovič Eslovàquia (PSE - SMER-SD)	Vicepresident executiu — Pacte Verd Europeu Relacions Interinstitucionals i Prospectiva		Margrethe Vestager Dinamarca (ALDE - B)	Vicepresidenta excecutiva — Una Europa Adaptada a l'Era Digital
		[17][18]			[17][18][19][20]			[17][18][21][22]
	Valdis Dombrovskis Letònia (PPE - JV)	Vicepresident executiu — Una economia al servei de les persones		Josep Borrell Espanya (PSE - PSOE)	Vicepresident i Alt Representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat — Una Europa més forta en el món		Věra Jourová Txèquia (ALDE - ANO)	Vicepresidenta — Un nou impuls per a la Democràcia Europea Valors i Transparència
		[17][18][23]			[17][18][24][25][26]			[18]
	Margaritis Schinas Grècia (PPE - ND)	Vicepresident — Protecció de l'estil de vida europeu Promoció del Mode de Vida Europeu		Dubravka Šuica Croàcia (PPE - HDZ)	Vicepresidenta — Democràcia i Demografia		Wopke Hoekstra Països Baixos (PPE - CDA)	Comissari — Acció pel Clima
		[18][27][28]			[18][29]			[30]
	Johannes Hahn Àustria (PPE - ÖVP)	Comissari — Pressupost i Administració		Mairead McGuinness Irlanda (PPE - FG)	Comissari — Serveis Financers, Estabilitat Financera i Unió dels Mercats de Capitals		Iliana Ivanova Bulgària (PPE - GERB)	Comissària — Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut
		[18][31][32]			[33][34]			[35]
	Nicolas Schmit Luxemburg (PSE - LSAP)	Comissari — Ocupació i Drets Socials		Paolo Gentiloni Itàlia (PSE - PD)	Comissari — Economia		Janusz Wojciechowski Polònia (CRE - PiS)	Comissari — Agricultura
		[17][18]			[18][36]			[18][37]
	Thierry Breton França (Independent)	Comissari — Mercat Interior		Elisa Ferreira Portugal (PSE - PS)	Comissària — Cohesió i Reformes		Stella Kyriakides Xipre (PPE - DISY)	Comissària — Salut i Seguretat Alimentària
		[18]			[18][38][39]			[17][18][40]
	Didier Reynders Bèlgica (ALDE - MR)	Comissari — Justícia		Helena Dalli Malta (PSE - PL)	Comissària — Igualtat		Ylva Johansson Suècia (PSE - S)	Comissària — Assumptes Interns
		[18][41]			[18][42]			[18][43]
	Janez Lenarčič Eslovènia (Independent)	Comissari — Gestió de Crisi		Adina-Ioana Vălean Romania (PPE - PNL)	Comissària — Transports		Olivér Várhelyi Hongria (PPE - Fidesz)	Comissari — Veïnatge i Ampliació
		[18][44][45]			[18][46]			[17][18]
	Jutta Urpilainen Finlàndia (PSE - SDP)	Comissària — Associacions Internacionals		Kadri Simson Estònia (ALDE - EK)	Comissària — Energia		Virginijus Sinkevičius Lituània (LVŽS)	Comissari — Medi Ambient, Oceans i Pesca
		[18][47][48]			[18][49][50]			[18][51]

Canvis al Col·legi de Comissaris durant la IX Legislatura del Parlament Europeu:

• 26 d'agost de 2020: Després del Golfgate i una controvèrsia sobre els seus viatges a Irlanda en les setmanes anteriors, que entraven en conflicte amb les directrius irlandeses de la COVID-19, el Comissari de Comerç Phil Hogan, nomenat a l'inici de la legislatura,^[17][18][52] va dimitir.^[53]
• 12 d'octubre de 2020: Mairead McGuinness, candidata d'Irlanda a substituir Phil Hogan, és confirmada pel Parlament Europeu i nomenada com a Comissària Europea.^[34]
• 15 de maig de 2023: Mariya Gabriel, nomenada a l'inici de la legislatura,^[17][18][54] dimiteix com a Comissària després de rebre l'encàrrec de formar govern a Bulgària.^[55]
• 22 d'agost de 2023: Frans Timmermans dimiteix com a Vicepresident executiu del Pacte Verd Europeu,^[17][18] després de la seva selecció com a candidat a primer ministre dels Països Baixos a les eleccions generals neerlandeses de 2023.^[20]
• 19 de setembre de 2023: Iliana Ivanova, candidata de Bulgària per a substituir a Mariya Gabriel, és confirmada pel Parlament Europeu i nomenada com a Comissària Europea.^[35]
• 9 d'octubre de 2023: Wopke Hoekstra, candidat dels Països Baixos per reemplaçar Frans Timmermans, és confirmat pel Parlament Europeu i nomenat com a Comissari Europeu.^[30]

La Comissió Europea es divideix en departaments, coneguts com a direccions generals i que són els responsables de les decisions polítiques dins el seu àmbit, desenvolupant, aplicant i gestionant les polítiques, legislacions i programes de finançament de la Unió, així com les agències executives, que gestionen els programes creats per la Comissió, i diferents serveis.^[16][56]

La denominada comissió geoestratègica va néixer a finals del 2019 amb la voluntat de presentar un green deal i una aproximació a la intel·ligència artificial. A part d'aquestes prioritats, la migració, la potenciació del paper d'Europa al món, i el desenvolupament de la indústria. A més de garantir un Brexit ordenat. Ursula von der Leyen va estrenar la seva presidència en la COP25 de Madrid, i el dia 11 de desembre del 2019, va presentar un pla detallat, amb unes línies mestres focalitzades en aconseguir que Europa es converteixi en el primer continent climàticament neutral l'any 2050.

Prospectivament, segons l'esborrany del pla, el maig del 2020 es presentarà la llei del clima que fixarà l'objectiu i els mitjans per arribar a la neutralitat climàtica. El juny del 2019, Polònia, Hongria i la República Txeca van evitar que s'adoptés l'objectiu fixat el 2050. Previsiblement l'octubre del 2020 es presentarà el projecte per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle el 2030.

El segon gran repte d'aquesta Comissió és l'agenda digital que s'encarregarà de controlar la política de la competència i de garantir que Europa no perdi definitivament el tren industrial de la nova era, i no quedar superats per la Xina i els Estats Units, aquests objectius aniran dirigits per la vicepresidenta Margrethe Vestager. En el terreny de les bateries de cotxes elèctrics, Europa arrenca amb gran retard, el 4% de les bateries davant el 69% de la Xina.^[57]

• Web oficial de la Comissió Europea