Combat de Malta

Infotaula de conflicte militarCombat de Malta
Guerra de Sicília
Combat de Malta (Mediterrani central)
Combat de Malta
Combat de Malta
Combat de Malta
lang= Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla naval Modifica el valor a Wikidata
Data8 de juny de 1283
Coordenades35° 53′ 42″ N, 14° 31′ 14″ E / 35.895°N,14.5206°E / 35.895; 14.5206
LlocMalta
ResultatVictòria de la Corona d'Aragó
Annexió del comtat de l'Illa de Malta[1]
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó Regne de Nàpols Regne de Nàpols
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Roger de Llúria
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Manfred Llança 		Regne de Nàpols Guillem Cornut
Regne de Nàpols Bartolomeu Bonví
Forces
18 galeres 20 galeres
Baixes
10 galeres capturades
Cronologia

El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.

Antecedents

El papa Climent IV, preocupat pels avanços gibel·lins buscà ajut en Carles I d'Anjou, el germà petit del seu aliat Lluís IX de França, a qui concedí el regne de Sicília a canvi d'expulsar Manfred de Sicília dels feus papals del sud d'Itàlia. Les tropes de Carles d'Anjou entraren a l'illa i Manfred morí a la batalla de Benevent, mentre Carles era coronat rei de Sicília a Roma el 1266. Sota Carles d'Anjou, i el seu successor Carles II el nord es privilegià sobre el sud i fins i tot la capital es va traslladar de Palerm a Nàpols.

El 1282 l'influent noble sicilià Joan de Procida, que havia estat metge del rei Manfred, organitzà la revolta general contra els angevins que esclatà el 30 de març del 1282 coneguda com les Vespres sicilianes. Els francesos de l'illa foren assassinats i els rebels van proclamar el govern de l'Església, però amb la negativa de Martí IV, Carles I d'Anjou va desembarcar a l'illa i va assetjar Messina per intentar avançar al centre de l'illa més tard. Mentrestant una delegació dels rebels anà a trobar Pere el Gran al nord d'Àfrica i li oferiren la corona del Regne de Sicília, atès que estava casat amb Constança de Sicília, filla de Manfred. Pere va desembarcar a Trapani el 29 d'agost quan la ciutat estava a punt de rendir-se i entrà a Palerm l'endemà i al cap de poc es va alçar el setge de Messina. Carles I de Valois va tornar a Nàpols el 26 de setembre de 1282. L'estol angeví fou derrotat al combat de Nicòtena per l'estol de Pere de Queralt i d'Anglesola, on els francesos van perdre vint-i-dues galeres i quatre mil homes[2] i el control sobre l'Estret de Messina.[3]

Gualtiero di Caltagirone, contrari tant al domini aragonès com a l'angeví i defensor d'una república tutelada per l'església,[4] es va revoltar al castell de Butera, on fou pres per Alaimo di Lentini,[5] fou condemnat a mort i decapitat en presència de Pere el Gran el 22 de maig de 1283, fet que va marcar el domini de la Corona d'Aragó sobre Sicília. L'enfrontament de Pere el Gran amb el Papa, que el va excomunicar, va provocar la croada contra la Corona d'Aragó, i la coronació de Carles de Valois com a rei de la Corona d'Aragó.

Batalla

Roger de Llúria va saber que les galeres angevines de Carles II d'Anjou comandades pels almiralls provençals Guillem Cornut i Bartolomeu Bonví pretenien socórrer la ciutadella de Malta assetjada pels aragonesos comandats per Manfred Llança, germà de Conrad Llança,[6] i va anar al seu encontre amb galeres tripulades per sicilians i ballesters,[7] catalans,[8] trobant-les al port el 7 de juny de 1283, va enviar un missatge demanant la rendició. L'endemà a trenc d'alba van combatre a les aigües del port, i a migdia, l'almirall Guillem Cornut,[2] veient la seva derrota, es va decidir a envestir la nau capitana de Roger de Llúria, abordant-la per proa i morint en els combats a coberta.

La mort de Cornut va significar la victòria aragonesa, la captura de deu galeres, i la rendició de les illes de Gozzo, Malta i Lipari, mentre l'estol tornava a Sicília evitant un desembarcament angeví a l'illa.

Referències

  1. ↑ Angelo Castillo, Dennis. The Maltese Cross: a strategic history of Illa de Malta (en anglès). Praeger Publishers, 2005, p.35. ISBN 0-313-32329-1. 
  2. ↑ 2,0 2,1 (castellà) M.J.Quintana, General victorioso de la Escuadra Aragonesa en el Mediterraneo
  3. ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 183 .
  4. ↑ (italià) Chi era Gualtiero ?
  5. ↑ (italià) Officina degli antichi archivi, Perraccio D'Agosta, Inviato da Gaetano Arezzo[Enllaç no actiu]
  6. ↑ F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya
  7. ↑ Com estimació, segons les Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragón de 1354, en cada galera grossa havien de navegar 40 ballesters
  8. ↑ Crònica de Ramon Muntaner

Bibliografia