Pere participa en la guerra contra Castella pel regne de Múrcia (1296-1304), període durant el qual va ser nomenat procurador reial de València (1301-1302).[2] Negocia sense èxit amb els templers el setge de Montsó (1308). L'any següent, segueix servint Jaume II en la conquesta d'Almeria (1309).[3] Juntament amb els cancellers Pere de Boïl i d'Aragó i, Guillem Olomar, assisteix al Concili de Viena per defensar els interessos en l'afer de l'abolició de l'orde del Temple i el traspàs dels seus béns.[4] El 1314 adquireix el feu de Vespella, fins llavors possessió de la monarquia. Existeix un buit documental sobre la seva figura en la segona meitat d'aquesta dècada. Entre 1320 i 1322 exerceix de procurador del regne de Valencià della Xixona.[5]
Cenotafi de Pere de Queralt i d'Anglesola
Juntament amb el primogènit Guillem, el 30 de maig de 1323 s'embarcar des de Port Fangós fins a Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons. Va morir a Esglésies poc després d'haver aconseguit conquerir la ciutat.[6]
