Chudobaïta |
---|
|
Fórmula química | Mg₅(AsO₄)₂(AsO₃OH)₂·10H₂O |
---|
Epònim | Karl Franz Johann Chudoba |
---|
Localitat tipus | mina Tsumeb (Tsumcorp Mine), Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia |
---|
|
Categoria | arsenats |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.05 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.05 |
---|
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.14 |
---|
Dana | 39.2.6.1 |
---|
Heys | 20.3.16 |
---|
|
Sistema cristal·lí | triclínic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 7,69Å; b = 11,37Å; c = 6,59Å; α = 115,2°; β = 95,9°; γ = 94,1° |
---|
Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
---|
Propietats òptiques | biaxial (-) |
---|
Índex de refracció | nα = 1,583 nβ = 1,608 nγ = 1,633 |
---|
Birefringència | δ = 0,050 |
---|
Angle 2V | mesurat: 79°, calculat: 88° |
---|
Dispersió òptica | petita |
---|
|
Estatus IMA | aprovat |
---|
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
---|
Any d'aprovació | 1960 |
---|
Símbol | Cdb |
---|
Referències | [1][2] |
---|
La chudobaïta és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany al grup de l'ondrušita. Rep el seu nom del mineralogista alemany Karl Franz Chudoba (1898-1976).
Característiques
La chudobaïta és un arsenat de fórmula química Mg₅(AsO₄)₂(AsO₃OH)₂·10H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. És l'anàleg amb magnesi de la geigerita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chudobaïta pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Va ser descoberta l'any 1960 a la mina Tsumeb, a la regió d'Otjikoto, Namíbia. També ha estat descrita a la mina Torrecillas, a Salar Grande (Regió de Tarapacá, Xile). Sol trobar-se associada a altres minerals com: conicalcita, adamita, olivenita, ferrilotharmeyerita i calcocita.[3]
Referències