Chrysoperla carnea

Infotaula d'ésser viuChrysoperla carnea Modifica el valor a Wikidata

Chrysoperla carnea, vista dorsal Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreNeuroptera
FamíliaChrysopidae
GènereChrysoperla
EspècieChrysoperla carnea Modifica el valor a Wikidata
Stephens, 1836
Nomenclatura
Sinònims
  • Chrysoperla carneia
  • Chrysoperla carnes

Chrysoperla carnea és una espècie de neuròpter de la família dels crisòpids que s'alimenta d'altres insectes que poden arribar a ser perjudicials. Es distribueix a moltes parts d'Amèrica del Nord, Europa i Àsia. Els adults s'alimenten de substàncies dolces però les larves són depredadors actius d'àfids i altres insectes molls. Es fan servir en el control biològic de plagues agrícoles.[1]

Etimologia

  • Chrysoperla: mot compost pel mot grec χρυσός (chrysós, or), i del baix llatí perula, del llatí sphaerula (boleta). Fent referència al color del ulls, com a petites boletes d'or (Chrysopa). Però diu el DCVB això: "probablement del llatí pĕrna, nom de certa classe de mol·lusc (usat per Plini)". En provençal antic existeixen les variants perla i perna. La forma perla s'explica tal vegada per un derivat de pernŭla, com postulava Nyrop Gramm. Cal renunciar a l'etimologia pĭrŭla, diminutiu de pĭru (pera), la ɛ oberta que presenta el mot en tots els dialectes catalans indica que prové d'una paraula llatina amb ĕ breu.' Amb aquesta etimologia no s'explicaria la paraula.[2]
  • carnea: del llatí carneus, de color carn o lleugerament rosat.[3]

Descripció

Els adults són de color verd pàl·lid, amb l'abdomen llarg i estret i ulls relativament grans de color daurat i brillants, les seues antenes són filiformes i llargues. Mesuren 12 a 20 mm de llargària amb ales grosses, membranoses, molt reticulades i de color verd transparent.[4]

Sovint es veuen al capvespre i de nit, ja que són atretes per la llum artificial. Abans Chrysoperla carnea era considerada una sola espècie de distribució holàrtica però ara s'ha dividit en diverses espècies molt similars morfològicament i que es distingeixen pels seus cants per vibració especialment en el ritual d'aparellament.[5]

Cicle vital

Larva de Chrysoperla carnea.

Els adults hivernen colgats per fulles de terra, emergeixen a la primavera. Cada femella pon, a les fosques, centenars d'ous prop de les preses potencials, situats al final d'un pèl llarg, disposats sols o en grup, dependent de la densitat de preses. Primer els ous són de color verd pàl·lid i més tard es tornen grisos Les larves triguen de tres a sis dies en sortir de l'ou, són voraces i muden tres vegades. Fan un mil·límetre de llarg en eixir de l'ou. Són de color marró i semblen petits cocodrils reptant cercant les preses,[6] a més té potes ben desenvolupades i mandíbules en forma de falç. Injecten enzims als cossos de les seues víctimes per digerir-ne les òrgans interns després de fer-los líquids.[7] Mengen àfids i altres insectes molls, fins i tot erugues més grosses que ells. Si manca el menjar recorren al canibalisme entre elles. Després de dues o tres setmanes les larves creixen fins a fer vuit mil·límetres de llarg, i comencen a secretar seda fins a formar un capoll blanquinós esfèric sobre les plantes d'uns 3-4 mm de diàmetre. D'aquests emergeixen els adults de 10 a 14 dies més tard a 25º C de mitjana. Aquests s'alimenten de substàncies dolces com ara nèctar, mel de melada dels pugons i les gotes produïdes durant la gutació,[8] així com de pol·len.[1] El cicle complet dura quatre setmanes a l'estiu i està molt influït per la temperatura, hi pot haver diverses generacions en condicions òptimes. Tenen poblacions importants des de principi de maig a finals de juliol.[9]

La replantació de bardisses, desaparegudes durant el segle XX en un moviment de racionalització per l'agricultura extensiva, per tal de diversificar els biòtops pot contribuir a la regeneració de fauna auxiliar com la chrysoperla i altres insectes beneficiosos.[10] Els intents d'introduir-la a Nova Zelanda i l'Índia, ans al contrari, han fallat potser per l'absència d'un cert fong del tipus llevat necessari per fer la simbiosi durant el desenvolupament de l'insecte.

Control biològic

Chrysoperla carnea té un paper important en el control biològic de plagues. A la natura depreda sobretot insectes de l'ordre Homoptera.[11][12] Sobre els cultius també depreda aranya roja, trips, mosca blanca, minadors de fulles, psíl·lids, lepidòpters, larves d'escarabats i corc del tabac.[13] Controla bé la mosca blanca del tabac al cotoner del Pakistan.[14] La presència de les seues larves a les fulles inhibeix la visita i posta d'ous de la mosca blanca cosa que suggereix que les larves produeixen un semioquímic volàtil que la repel·leix. A Lleida un experiment en una combinació amb altres enemics naturals complementaris per a protegir els arbres dels carrers i dels parcs de la ciutat va portar resultats prometedors.[15]

Està reconeguda pel Governs de les Illes Balears[16] i la Generalitat de Catalunya com mètode de control en la producció integrada d'olives,[17] de pinyol,[18] el raïm,[19] fruita seca,[20] fruita de llavor[21] i molts altres cultius.[22] Es disposa comercialment de larves de Chrysoperla carnea.[23]

Galeria

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chrysoperla carnea
  1. ↑ 1,0 1,1 Barbara Celada, Enemics naturals en l'olivera Arxivat 2015-05-14 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya,
  2. ↑ «Natura i Medi Ambient». Eugeni Guzman, 15-07-2007. [Consulta: 27 novembre 2020].
  3. ↑ «AESCULUS X CARNEA» (en castellà). [Consulta: 27 novembre 2020].
  4. ↑ «CRHYSOPERLA CARNEA (STEPHENS,1836)» (en castellà). Controlbiologico. [Consulta: 27 novembre 2020].
  5. ↑ Charles S. Henry, «Discovering the True Chrysoperla carnea (Insecta: Neuroptera: Chrysopidae) Using Song Analysis, Morphology, and Ecology» (anglès), Annals of the Entomological Society of America, (2002), 95(2):172
  6. ↑ «Chrysoperla carnea». Cornell University. [Consulta: 21 gener 2011].
  7. ↑ «Aphid Control by Chrysoline carnea». Syngenta-bioline.co.uk. [Consulta: 21 gener 2011].
  8. ↑ «Les gotes que les plantes produeixen durant la nit són riques en nutrients per als insectes beneficiosos». UNITAT DE CULTURA CIENTÍFICA I DE LA INNOVACIÓ, 16-09-2020. [Consulta: 27 novembre 2020].
  9. ↑ «CHRYSOPERLA CARNEA». Paula Sarlé Puy. [Consulta: 27 novembre 2020].
  10. ↑ Andreu Vila, Borja Camí i Montse Soler, «Les tanques vegetals com a reservoris de fauna auxiliar» Arxivat 2013-08-29 a Wayback Machine., L'Eina, novembre 2009, pàgines 11-13
  11. ↑ T. S. Bellows; T. W. Fisher. Handbook of biological control: principles and applications of biological control. Academic Press, 1999, p. 418–. ISBN 9780122573057 [Consulta: 21 gener 2011]. 
  12. ↑ E. Agullo,«Insectes depredadors per erradicar sense pesticides les plagues a Palafrugell. El servei municipal de jardineria n'allibera més de 10.700 per posar fre al pugó i altres malures», El Punt Avui, 9 de juliol de 2013, pàgina 8
  13. ↑ Hoffmann, M.P. and Frodsham, A.C. (1993) Natural Enemies of Vegetable Insect Pests. Cooperative Extension, Cornell University, Ithaca, NY. 63 pp.
  14. ↑ Kareim, A.I., 1998. Searching rate and potential of some natural enemies as bio-control agent against the Bemisia tabaci (Homoptera:Aleyrodidae). J. Appl. Entomol., 122: 487–92
  15. ↑ Silvia Alguacil Martín, «Un insecticida i un insecte van de la mà en la lluita contra les plagues de l'olivera», Generalitat de Catalunya, 8 d'agost de 2011
  16. ↑ «Control integrat de plagues i malalties» Arxivat 2015-05-26 a Wayback Machine., Norma Tècnica de Producció Integrada d'Hortícoles, Annexos específics dels cultius d'hortalisses, Govern de les Illes Balears, 14 de juny 2012
  17. ↑ «Norma tècnica per la producció integrada d'olives» Arxivat 2014-03-10 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya, 27 de març de 2013
  18. ↑ ««Norma tècnica per la producció integrada de pinyol»». Arxivat de l'original el 2014-03-10. [Consulta: 19 juliol 2013].
  19. ↑ «Norma tècnica per la producció integrada de raïm de vinificació»[Enllaç no actiu]
  20. ↑ ««Norma tècnica per la producció integrada de fruita seca»». Arxivat de l'original el 2014-03-10. [Consulta: 19 juliol 2013].
  21. ↑ ««Norma tècnica per la producció integrada de fruita de llavor»». Arxivat de l'original el 2014-03-10. [Consulta: 19 juliol 2013].
  22. ↑ «Tècniques alternatives a la lluita química» Arxivat 2014-03-10 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya, 1 de març 2012
  23. ↑ «Botiga catalana d'insectes de control biológic FertiTienda.com: Chrysopa 1000 - Chrysoperla carnea» (web). [Consulta: 31 desembre 2012].