Diferents tipus de formigues recullen la secreció d'aigua amb un alt contingut de sucre que el pugons excreten per la part posterior de l'abdomen (ho fan per poder alliberar part de l'aigua i sucre que xuclen, ja que si conservessin tot el sucre contingut en el líquid floemàtic que absorbeixen, tindrien greus problemes degut a la pressió osmòtica). Per aquest motiu, algunes formigues acostumen a mantenir colònies de pugons als seus formiguers durant l'hivern per a dur-los a "pasturar" als brots tendres diferents espècies vegetals, incloses moltes hortalisses a partir del bon temps primaveral.[cal citació]
Quasi totes les plantes de l'hort són sensibles a patir l'atac dels pugons. La primera manera de combatre'ls és raspallant les fulles. Una altra forma d'actuar és l'aplicació de sabó potàssic. En casos extrems existeixen en el mercat insecticides naturals a base de rotenona o piretrina. Una de les malalties que poden transmetre és la tristesa dels cítrics que afecta els arbres que produeixen cítrics.[cal citació]