Chabourneïta
Fórmula química	Tl₄Pb₂(Sb,As)20S34
Localitat tipus	Jas Roux, La Chapelle-en-Valgaudemar, Hautes-Alpes, Provença-Alps-Costa Blava, França
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HC.05e
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HC.05e
Dana	3.8.12.1
Heys	5.5.20
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 16,346(5) Å; b = 42,602(10) Å; c = 8,543(3) Å; α = 95,86(3)°; β = 86,91(3)°; γ = 96,88(3)°
Grup puntual	1 - pedial
Grup espacial	p1
Color	negre
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	3 a 3,5
Lluïssor	grassa, submetàl·lica
Color de la ratlla	vermella, marró
Densitat	5,104 g/cm³ (mesurada); 5,121 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1976-042
Any d'aprovació	1976
Símbol	Chb
Referències	[1]

La chabourneïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona nom al grup de la chabourneïta. Rep el nom de la glacera Chabournéou, propera a la seva localitat tipus.

La chabourneïta és una sulfosal de fórmula química Tl₄Pb₂(Sb,As)₂₀S₃₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1976. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chabourneïta pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: baumhauerita, argentobaumhauerita, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita.

Va ser descoberta a Jas Roux, dins La Chapelle-en-Valgaudemar, als Alts Alps (Provença-Alps-Costa Blava, França). També ha estat descrita a Itàlia, Suïssa i el Japó.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chabourneïta