Va néixer a Madrid, encara que, a més de l'espanyola, té nacionalitat argentina[1] i francesa. És filla de Juan Illán Álvarez de Toledo y Giraud, XII marquès de Casa Fuerte, que va combatre amb la Resistència Francesa durant la Segona Guerra Mundial[2] i de Patricia Peralta-Ramos y Madero. Amb un pare francès, la mare argentina i en transcórrer la seva vida entre la Gran Bretanya i Buenos Aires, Cayetana Álvarez de Toledo ha declarat a diverses ocasions: «Jo vaig decidir ser espanyola».[3]
Per via paterna, descendeix per línia directa de Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez, II duc d'Alba de Tormes, II marquès de Còria, II comte de Salvatierra de Tormes, I comte de Piedrahita i VI senyor de Valdecorneja, Gran d'Espanya, que va acompanyar al reiCarles I d'Espanya en les campanyes de Flandes, Alemanya i Itàlia i dels ducs de Bivona. Per via materna és membre d'una família argentina amb tradició, ja que descendeix d'un dels assistents a la fundació de la ciutat de Córdoba el 6 de juliol de 1572, Blas de Peralta, i, al seu torn, del fundador de la ciutat de Mar del Plata, Patricio Peralta Ramos. A causa de la defunció del seu pare a París el 2012, va heretar un any més tard el títol de noblesa de marquesa de Casa Fuerte, de la qual és la seva tretzena titular.[cal citació]
Després de doctorar-se, el setembre de 2000, va començar com a redactora del diari El Mundo, primer a la secció d'opinió i més tard a la d'economia. Va ser, també, tertuliana a la cadena COPE al programa La mañana, dirigit per Federico Jiménez Losantos.[cal citació]
El 20 d'octubre de 2001 es va casar amb l'empresari català (i cosí seu en grau quinzè) Joaquim Güell i Ampuero,[5] amb qui va tenir dues filles. Divorciada des del gener de 2018,[6] a finals del 2021 la premsa va donar a conéixer la seva relació amb el periodista i escriptor Arcadi Espada.[7][8]
Trajectòria política
El 2006 va ser nomenada cap de gabinet del secretari general del Partit Popular, Ángel Acebes.[9] Va concórrer a les Eleccions Generals de 2008 en la llista del Partit Popular per la circumscripció de Madrid, en el número 9 de la llista. Va ser elegida diputada de la IX Legislatura, on va exercir com a portaveu adjunta del grup parlamentari popular.[10] El 2011 va tornar a concórrer a les Eleccions Generals com a número 10 de la llista popular i va renovar-ne l'escó per a la X Legislatura.[11] Al Congrés, va ser vicepresidenta de la Comissió Mixta per a la Unió Europea i vocal de les comissions de Justícia i Constitucional i en el Partit Popular de Madrid és responsable de l'Àrea d'Anàlisi.[12]
El 2014 va escriure un article al Financial Times contra l'independentisme català.[13] El mateix any va impulsar, com una de les seves primeres signatàries, el manifest constitucionalista Libres e Iguales que reclamava actuar contra el procés independentista català.[14] També ha estat portaveu de la plataforma homònima.[15] El 14 d'octubre de 2015, a través del diari El Mundo[16] va anunciar que no es presentaria com a candidata a diputada pel Partit Popular, per desacords amb la política del president del govern, Mariano Rajoy, referent a l'independentisme català.
El 17 d'agost de 2020 Pablo Casado la destituiria com a portaveu del PP al Congrés dels Diputats, després d'haver protagonitzat diversos incidents com ara titllar de "fill d'un terrorista" el líder de Podemos, Pablo Iglesias, i seria substituïda per Cuca Gamarra, de perfil més moderat.[20]
Premis i reconeixements
2006: Micròfon de Plata de l'Associació Professional Espanyola d'Informadors de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet.[21]
Llibres
Juan de Palafox: Obispo y Virrey (en castellà). Marcial Pons Ediciones de Historia, 2011. ISBN 978-8492820313.
Politics and Reform in Spain and Viceregal Mexico: The Life and Thought of Juan De Palafox 1600-1659 (en anglès) (Oxford Historical Monographs). ISBN 978-0199270286.
Referències
↑Bianchi, M. Cayetana Álvarez de Toledo, la confidente española de la Reina Máxima de Holanda.