Carlos Martín Álvarez (Madrid , 9 de setembre 1874 - 13 d'agost de 1959 ) fou un advocat i polític espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques . Pare d'Alberto Martín Artajo .[ 1]
Biografia
Es llicencià en dret i exercí com a advocat a Madrid. Milità a Acció Catòlica i en fou membre de la seva primera Junta Nacional, i arribà a ser home de confiança del marquès de Comillas , amb qui col·laborà en la tasca social de l'entitat.[ 2] Es casà amb Felicia Artajo y Achúcarro i van tenir 11 fills. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou diputat de l'Assemblea Nacional Consultiva ,[ 3] tinent d'alcalde de l'ajuntament de Madrid i de 1927 a 1930 fou governador civil de Madrid.
Durant la Segona República Espanyola fou nomenat vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals . Formà part de la candidatura de la CEDA per la província de Conca a les eleccions generals espanyoles de 1933 , però no fou escollit.[ 4]
Durant la guerra civil espanyola va romandre a Madrid. Fou empresonat un temps a la txeca de Bellas Artes i fou traslladat a la presó Model de Madrid el mateix dia del seu assalt. Després de la guerra va formar part de la directiva de l'Instituto de Reformas Sociales , del Consell de Treball, de la Junta del Crèdit Agrícola i de la Constructora Benèfica de Cases Barates de Madrid. El papa Pius XII el va guardonar amb la gran creu de l'Orde de Sant Silvestre i el govern franquista amb la Medalla al Mèrit en el Treball .[ 1]
Hi ha un carrer a Madrid amb el seu nom.[ 5]
Referències
↑ 1,0 1,1 Ha fallecido D. Carlos Martín Álvarez , ABC, 14 d'agost de 1959
↑ Quintín Aldea Vaquero, Joaquín García Granda, Jesús Martín Tejedor. Iglesia y sociedad en la España del siglo XX: catolicismo social (1909-1940) . CSIC, 1987, p.XXXV.
↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
↑ Ángel Luis López Villaverde. Cuenca durante la II República: elecciones, partidos y vida política, 1931-1936 . Ediciones de la Diputación Provincial de Cuenca, 1997, p.245.
↑ ¿Quiénes son los 'franquistas' que Carmena quiere borrar? , El Mundo, 10 de juliol de 2015