L'escut oficial té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, un mont d'or de 3 cims movent de la punta somat al cim central "més alt" d'una creu llatina tripuntada de sable. Per timbre, una corona mural de poble.[1] Va ser aprovat el 7 de març del 2003 i publicat al DOGC l'1 d'abril del mateix any amb el número 3855. Les muntanyes representen la serra de Montcabrer, al peu de la qual s'aixeca el poble. El turó principal de la serra està dominat per una gran creu, originalment de fusta i ara de ferro, documentada ja des del segle xvii.
Els fets de Can Francesc Fèlix (avui Ca la Rosa) [4]
Aquesta casa, una de les més antigues de Cabrils, té un directe protagonisme amb el motiu o malnom que els pobles veïns donen als habitants de la nostra població, i també amb un fet que podríem dir que va incidir decisivament en la independència de Cabrils envers Vilassar de Dalt.
Un antic costum d'aquestes contrades era anomenar la gent natural d'alguns pobles amb un motiu que els caracteritzava per algun fet peculiar ocorregut en els límits del terme.
Els Gegants de Cabrils es diuen Cristòfol i Helena, fan 3,6 i 3,55 metres d'alçada, construïts per el mestre Mataroní Josep Cardona i estrenats l'any 1985.
Més informació:
A finals dels anys 70 (1978 – 1979), Cabrils va estrenar gegants. Eren uns gegants fets per la mainada de l'Escola Tolrà del poble i dirigits per la mestra Pepita Justícia. Aquesta parella sortia per les festes de la vila amb l'ajuda d'infants i pares. L'any 1984 es va decidir de fer una parella de gegants nova; i així va ser, que després de mirar diversos constructors, la Comissió de Festes va decidir de demanar fer els gegants a Manel Cardona, en Nona, de Mataró. Els gegants anteriors varen ser destruïts.
Durant la Festa major de Santa Elena de 1984, es va realitzar una tómbola per aconseguir diners i així poder pagar el constructor. El 5 de maig de 1985 es va estrenar i batejar la parella de gegants nous amb els noms de Cristòfol i Helena i els seus padrins varen ser en Lluís de Vilassar de Dalt i la Senyora de Burriac d'Argentona.
La tradició
gegantera va omplir Cabrils durant 3 anys però, per desavinences entre geganters va fer que els gegants, amb un petit grup de portants, quedessin relegats només a sortir per Cabrils. L'any 2002 però, els Geganters de Cabrils varen decidir de tornar a organitzar una trobada per la Festa Major de Santa Creu i aquell any realitzaren quatre sortides fora de Cabrils.
Representen els senyors del poble de Cabrils. El nom de la geganta, Helena, prové de la copatrona de Cabrils, i el nom del gegant, Cristòfol, prové d'una ermita romànica que es troba dins el terme municipal.
Ermita de Sant Cristòfol, d'estil preromànic, a la vora del veïnat del Sant Crist, pròxim al terme de Vilassar de Mar, una part de la qual és anterior al segle viii, amb nau rectangular, absis quadrat i portalada de mig punt.
Llista de topònims de Cabrils (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Flora
La vegetació de Cabrils és aparentment dominada per les pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), que s'estenen als vessants saulonencs de la Serralada de Marina. No obstant això, no és estrany trobar-hi clapes de pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i alguna pineda de pinastre (Pinus pinaster). Totes aquestes pinedes són d'origen antròpic. De forma espontània i natural, l'alzinar apareix gairebé arreu, en els estrats inferiors d'aquestes pinedes. Es tracta d'un fenomen de substitució natural, atès que aquests alzinars són les comunitats pròpies del territori de Cabrils. En alguns sectors, creixents, aquests alzinars ja formen un bosc més o menys dens. En alguns sectors de pinedes degradades, o simplement de conreus recentment abandonats, les brolles silicícoles ocupen una petita part del territori. D'altra banda, la Riera de Cabrils seria el domini potencial de l'alocar, però la urbanització de la llera tan sols permet una presència fragmentada, escassa i ruderalitzada d'aquesta comunitat vegetal, substituïda generalment pel canyar. També hi ha cactus.
El clima de Cabrils és del tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l'hivern i càlides a l'estiu, un règim de precipitacions irregular, amb un període de sequera als mesos de juliol i agost i un màxim de precipitació a la tardor, especialment als mesos de setembre i octubre. Les precipitacions de règim torrencial són freqüents a la tardor, havent assolit a vegades valors superiors a 150 mm en un sol dia (una quarta part de la precipitació mitjana anual). Els aiguats de 1996 van ser especialment greus.
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
-
-
26
-
-
808
782
781
789
801
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
756
777
826
715
884
913
1.504
2.782
3.073
3.073
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
3.756
4.112
4.693
5.282
6.003
6.536
6.834
7.108
7.140
7.197
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
7.287
7.348
7.432
7.729
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Economia
L'economia tradicional de Cabrils es basava en l'agricultura (tarongers i hortalisses). Actualment ja no hi ha taronges i els conreus hortícoles han anat també desapareixent, en benefici de les floricultura (clavells i roses especialment). Pel que fa a la indústria, la construcció és el sector econòmic més important. Des dels anys vuitanta el creixement de Cabrils ha estat notable fins a esdevenir una important població residencial. L'edificació d'urbanitzacions residencials ha canviat el paisatge del municipi tot augmentant la funció comercial i de serveis, sent el tercer municipi amb la renda per càpita més alta de Catalunya.[5]
L'autopistaC-32, Corredor del Mediterrani, voreja el municipi, tot i que no hi té cap enllaç. Les sortides més properes són la 92 (a 3,5 quilòmetres)[7] i la 95 (a 4,5 quilòmetres).[8]
Transport públic
Busos
Hi ha un servei d'autobusos (C-12) que fa el trajecte Vilassar de Mar - Cabrils cada 30 minuts els dies feiners.[9] Exiteix també el servei (C-6) que fa el trajecte Cabrils - Vilassar de Dalt - Barcelona.
Per arribar a l'estació de ferrocarril de Vilassar de Mar, hi ha un servei d'autobusos (C-12) que fa el trajecte Vilassar de Mar - Cabrils cada 30 minuts els dies feiners.[9]
↑«Capella de Sant Cristòfol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2012].
↑Oliva i Ricós, Benet. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís: un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní, 1828-1875. Caixa d'Estalvis Laietana, 1999, p. 23. ISBN 9788492389612.
↑Tolrà i Ferrer, Jaume. Cabrils, el poble i els homes. Primera edició 1983. Barcelona: Oikos-Tau, S.A. edicions.
