Ca n'Altimira (Barcelona)

Ca n'Altimira
Dades
Tipus	Edifici residencial
Arquitecte	Joan Frexe i VIlardaga
Ús	edifici escolar
Característiques
Estil arquitectònic	historicisme arquitectònic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès)
Lloc	Passeig Bonanova, 29-35
41° 24′ 18″ N, 2° 07′ 52″ E / 41.404917°N,2.131194°E / 41.404917; 2.131194
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	30365
Bé amb protecció urbanística
Tipus	bé d'interès documental
Id. Barcelona	2211
Activitat
Propietat de	Missioneres de la Immaculada Concepció

Ca n'Altimira és un antic xalet o torre situada al passeig de la Bonanova de Barcelona, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya^[1] i catalogada com a bé d'interès documental (categoria D).^[2] Actualment, és en mans de les Missioneres de la Immaculada Concepció, que hi regenten una escola.^[1]

El 1866, l'hisendat Josep Altimira i Reniu (Barcelona, 1822-1898) va adquirir a Carme de Dalmases una gran finca de 193.500 pams quadrats pel preu de 8.380 escuts, i entre el 1872 i 1874, va ampliar la propietat amb altres peces de terra al carrer de la Mare de Déu del Carme.^[3] Aquell mateix any, va iniciar la construcció de la seva torre al costat del camí de Sarrià a Horta (actual passeig de la Bonanova),^[4] segons el projecte del mestre d'obres Joan Frexe i Vilardaga^[2]

Al final de la seva vida, Altimira es va arruïnar, i a la seva mort, els seus béns foren embargats i la finca va ser venuda en subhasta pública i adquirida per la seva neboda Carme Casals i Altimira^[5] i els seus fills.^[6] El 1899, Carme Casals la va vendre per 900.000 pessetes a les Missioneres de la Immaculada Concepció, que van instal·lar un col·legi religiós a la torre.^[7]

Té planta baixa i un pis i teulada a quatre vessants. La façana principal és una composició amb portal i finestres amb arc apuntat i a l'altura del primer pis hi ha un seguit de finestrals arquejats i separats per columnes. Al costat de la façana principal hi ha un cos afegit de construcció moderna, i a la part posterior, en un dels angles, s'aixeca una torre i un altre cos afegit amb una galeria i molts finestrals.^[1]

Coneguda popularment com «de la Punxa d'or», ja que estava coronada por una cúpula dorada, originalment contenia elements de diferents estils: un pati àrab, una capella amb finestrals neogòtics, habitacions amb sostres enteixinats de fusta, un gran saló de ball amb columnes, etc.^[4]

• Jardins de Ca n'Altimira

• Castejón Arqued, Rosa M. «La calle Mandri del barrio barcelonés de la Bonanova. Origen, evolución y vestigios del pasado». Biblio3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Vol. XXIII. Universitat de Barcelona, 1.249, 25-09-2018.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ca n'Altimira

• «Casa Josep Altimira». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.