Branca de Gonta Colaço
Branca Eva de Gonta Syder Ribeiro Colaço (Lisboa, 8 de juliol del 1880 - Lisboa, 22 de març del 1945), més coneguda com a Branca de Gonta Colaço, fou una escriptora i rapsoda portuguesa, erudita i poliglota, coneguda més com a poeta, dramaturga i conferenciant, que fou condecorada amb l'Orde Militar de Sant Jaume de l'Espasa. Era filla de la poeta anglesa Ann Charlotte Syder i del polític i escriptor portuguès Tomás Ribeiro. Es casà amb Jorge Rey Colaço, ceramista de renom, i publicà la seua obra amb el nom de Branca de Gonta Colaço.[1] BiografiaNaixement i famíliaBranca Eva de Gonta Syder Ribeiro Colaço nasqué a Lisboa el 8 de juliol del 1880. El sobrenom Gonta, present en molts dels seus escrits, no era un cognom familiar, sinó un derivat de Parada de Gonta, a Tondela, el poble on havia nascut son pare.[2] La seua família era de les més influents en l'activitat intel·lectual portuguesa d'aquell moment, i durant la seua joventut va conviure amb noms destacats de la política, les lletres i les arts, com ara Maria Amália Vaz de Carvalho, António Cândido Gonçalves Crespo, Camilo Castelo Branco, amic íntim del seu pare, Maria Archer, Aura Abranches o la família Bordalo Pinheiro.[3][4] MatrimoniAmb 18 anys, es casà amb el pintor i ceramista Jorge Rey Colaço, fill del diplomàtic José Daniel Colaço i parent del pianista i compositor Alexandre Rey Colaço, i adoptà el nom de Branca de Gonta Colaço. Tingueren quatre fills: l'advocat, dramaturg i escriptor Tomás Ribeiro Colaço (1899 - 1965), l'escultora Ana de Gonta Colaço (1903 - 1954) i l'escriptora Maria Cristina Raymunda de Gonta Colaço de Aguiar (1905 - 1996), i una primera filla que va morir poc després de nàixer el 1902. Carrera literàriaEs va iniciar com a poeta, col·laborant intensament al llarg de la seua vida amb publicacions periòdiques, sobretot de Lisboa: escrigué poemes per als diaris O Dia, de José Augusto Moreira d'Almeida, O Thalassa[5] (1913 - 1915), un periòdic humorístic dirigit pel marit, O Ocidental (1878 - 1909) i la revista Alma Feminina (1917 - 1919), dirigida per l'activista feminista i editora Maria Clara Correia Alves, a més d'altres revistes com ara A Arte Musical[6] (1898 - 1915), ABC: revista portuguesa (1920 - 1932), Serões[7] (1901 - 1911), Ilustração Portugueza[8] (1903 - 1924), el Brasil-Portugal (1899 - 1914) i Ilustraçâo[9] (1926 - 1939).[10][11][12][13] Amb fluïdesa en altres idiomes, Branca de Gonta escrigué poemes en anglés, i va traduir obres en anglés al portugués.[14] També fou conferenciant i rapsoda en recitals de poesia a mitjan dècada del 1910, després d'ingressar a l'Institut Vasco da Gama, creat pel seu pare.[15] L'Acadèmia de Ciències de Lisboa, el 1918, per iniciativa seua, feu un homenatge a l'escriptora Maria Amália Vaz de Carvalho.[16] Branca de Gonta abastà gèneres com el teatre i la crònica, i proporcionà un valuós retrat de les elits socials i intel·lectuals portugueses de llavors.[17][18] FeminismeD'ideologia monàrquica, Branca de Gonta Colaço mai fou republicana. Creia, però, que les dones havien de tenir un paper més actiu en la societat portuguesa i el lliure accés a l'educació. Milità en el Consell Nacional de Dones Portugueses, una organització feminista que promovia la igualtat de gènere el 1914, any de la fundació.[19][20] Treballar intensament al costat de l'activista republicana i feminista Adelaide Cabete. Va presidir també les seccions de Pau durant anys (1928 - 1934) i Art (1936 - 1937), al costat de les activistes Beatriz Arnut, Sara Beirão, Eduarda Lapa, Angelica Porto, Maria Lamas, Aurora Teixeira de Castro i Abigail Cruz de Paiva.[21] MortBranca morí a Lisboa el 22 de març de 1945, als 64 anys. ReconeixementsAmb obra a Portugal, Brasil, França i l'estat espanyol, Branca de Gonta fou distingida per societats científiques i literàries portugueses i estrangeres, guardonada pel Govern de Portugal el 5 d'octubre del 1931 amb el grau d'Oficial de l'Orde de Santiago de l'Espasa.[22] El 1949, quatre anys després de la mort, l'Ajuntament de Lisboa li reté homenatge donant el seu nom a un carrer proper a l'Avinguda da Igreja, a Alvalade. El seu nom també s'incorporà a la toponímia de diversos indrets dels municipis d'Almada, Sesimbra, Cascais i Tondela, concretament a Parada de Gonta, lloc d'origen de la seua família paterna. ObraBranca de Gonta deixà un voluminós llegat literari, prou dispers en publicacions periòdiques, i fou autora, entre moltes altres obres, de:
Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||
.png)
