L'antiga ciutat es deia en l'època romana i medieval, Laudunum, Lugdunum Clavatum, Laudunensis o Laodunum, noms de llocs que conserven l'arrel celtaDun que té el significat de "fortalesa". Laon era la capital del petit poble anomenat "Laonese". En el moment que va ser sorpresa, la diòcesi tenia 420 parròquies, 18 monestirs (incloent l'abadia de Prémontré, on s'originaren els Canonges Regulars Premonstratesos), 7 priorats conventuals, 10 col·legiates, 10 hospitals, 9 escoles, 1 seminari i dos santuaris. El capítol es compon de cinc dignataris, 84 canonges i 50 capellans.[1]
ardiaconat de Laon; deaneries de Laon, Bruyères, Marle, Mons, Montaigu, Neufchatel, Vervins;
ardiaconat de Thiérache; deaneries d'Aubenton, Crécy, Guise, Fère, Ribemont.
Història
La diòcesi de Laon va ser molt important en la història de França, car en ser duc el bisbe de Laon, tenia el títol de "par de França" i, almenys sota el Capets, un gran poder sobre el rei. El bisbe era qui portava la Santa Ampolla a la cerimònia de la coronació dels reis francesos.
Segons la tradició, el territori de la diòcesi va ser evangelitzada per Sant Beat en una època incerta. El bisbat va ser erigit a finals del segle v per sant Remigi, arquebisbe de Reims en favor del seu nebot Genobaud, paral·lelament a la divisió del regne franc de Clodoveu I entre els seus fills. El seu territori es deriva de la de la mateixa seu a Reims, de la qual la nova diòcesi es va convertir en sufragània. Genobaud està històricament documentat el 549 quan va ser representat al sínode d'Orleans .
A Laon es van celebrar tres sínodes de l'Església francesa: el 948, durant el qual el comte de Tibald de Blois va ser excomunicat; el 1146, quan es va anunciar la croada contra els sarraïns; i en 1231 o 1232 en suport del bisbe Beauvais.
La diòcesi va ser suprimida després del concordat amb la butllaQui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801; i el seu territori va ser incorporat al de la diòcesi de Soissons, excepte les parròquies de Brienne i de La Neuville, que van ser incorporades a la diòcesi de Metz (des de 1822 a l'arxidiòcesi de Reims). L'antic bisbat esdevingué la seu del "Palau de Justícia" i un museu que recopila pintures flamenques i franceses.
Al juny de 1817, es va signar un nou concordat entre la Santa Seu i el govern francès, seguit el 27 de juliol per la butlla Commissa divinitus, amb el qual el Papa va restaurar la seu de Laon; i l'1 d'octubre va ser nomenat bisbe Charles-Louis Salmon du Châtelier. No obstant això, el concordat no va entrar en vigor, ja que no va ser ratificat pel Parlament de París; de manera que ni el restabliment de la diòcesi ni el nomenament de Châtelier van tenir lloc; i el 19 d'abril de 1822 va ser designat a la seu d'Évreux.
A partir del 13 de juny de 1828 els bisbes de Soissons porten el títol de bisbes de Laon.
Des d'un punt de vista arquitectònic, l'antiga catedral de Laon (d'entre finals del segle xii i principis del segle xiii), dedicada a la Mare de Déu (Notre-Dame de Laon), és una de les majors catedrals gòtiques de França.
Entre les abadies de la diòcesi, va tenir un paper principal l'abadiabenedictina de Sant Vicent, a la ciutat de Laon, que fins a mitjans del segle xiii va ser on s'enterraven els bisbes.
Cronologia episcopal
El catàleg episcopal de Laon més antic apareix a la Cronaca de Robert de Toringi, de finals del segle xii, que generalment està verificat amb d'altres documents històrics a excepció de la primera meitat del segle x, on és preferible i històricament més certa la llista que apareix a la Historia Remensis ecclesiae de Flodoardo.[2][3]
Hincmar de Laon (o Hincmar el Jove), † (abans de març de 858 - 871; nebot de Hincmar de Reims; deposat el 871 al sínode de Douzy, va continuar exercint fins a 875 quan fou cegat per orde de Carles el Calb)
↑Tra Serulfo e Madelgario, Gallia christiana e gli autori che ne dipendono inseriscono un vescovo di nome Omotario, assente nei cataloghi episcopali di Laon.
↑Fisquet riferisce di un avvenimento legato a Genebaldo II del 765, ignorato da Louis Duchesne.
↑Gallia christiana sposta questo vescovo, menzionato nei cataloghi come successore di Genebaldo II, dopo Ostroaldo.
↑Gallia christiana sposta questo vescovo, menzionato nei cataloghi come successore di Wanilone I, dopo Sigebodo.
↑Gallia christiana distingeix Rodohardus de Rodulfus en dos bisbes.
↑Fisquet distingeix el bisbe Gazon, mort segons aquest autor el 1307, per Guillaume, qui hauria governat des del 1307 al 1315; així com Gallia christiana i Gams. El bisbe Guillaume és ignorat per Eubel.
↑Mantenne in commendam la bisbat de Laon fino alla sua morte il 23 de març de 1444.
↑Contravenint les disposicions del Papa Pius VII, contingudes a la butlla Qui Christi Domini, el bisbe de Sabran no presentà la dimissió i va morir el 1811 vers.
